No és la frase més famosa dels còmics de l'aràcnid. Les adaptacions diverses a televisió i cinema (quins temps aquells en els que imaginar-se una bona pel.lícula d'spiderman era ciència ficció!) han popularitzar la màxima moralitzant del tiet del superheroi (Ben) "Un gran poder..." però segur que molts lectors recordaran amb un somriure als llavis (i els que no, aquí refresquem la memòria tot fent divulgació) aquesta, de frase: "Ho has d'admetre, t'ha tocat la loteria, tigre!". La perla li acostumava a espetar el (segon) interès amorós seriós de Peter Parker als ja llegendaris còmics de Marvel, MJ Watson, cada cop que tenien una cita. La despampanant model aspirant a actriu (encara de segona fila) pel roja i amb un cos d'escàndol li recordava el seu acompanyant que, cada vegada que estaven junts, ni havia un que sortia guanyant clarament, i no precisament el del gènere femení. El videojoc Marvel Spider-man exclusiu per a PS4 del 2018 presenta una MJ evoluionada i adaptada al seu temps.
En aquesta aventura és ella la periodista intrèpida que es dedica a posar-se en llocs on el poder no li agrada que es posi en busca de fotografies que valguin una portada colpidora. L'heroi masculí, en aquest món, s'ha centrat en la ciència, activitat que compagina amb la feixuga tasca de protegir Nova York del crim vestit en malles elàstiques de colors lluents. Cosa de tindre les habilitats d'una aranya adaptades a la proporció humana per culpa de la picada d'un d'aquests insectes després d'haver estat afectat per la radiació. Tornant a Mary Jane, pot funcionar com a metàfora de l'experiència que el jugador mitjà (mínimament afeccionat a les historietes) viurà amb aquest videojoc.
La capa externa s'acomoda al 2018, però l'esperit intern entronca potser de la manera més redona fins al moment en el que s'ha vist fins ara en el camp de l'entreteniment interactiu amb la lògica i caràcter dels personatges que, qui més qui menys, ja portem al cor. Jugadors més experimentats trobaran mecàniques esteriotipades que resten sorpresa el conjunt, però també és cert que aquests mateixos crítics coincideixen en que, en aquesta ocasió, com a mínim la qúestió està prou ben resolta com per a no caure en l'avorriment.
Personalment, pero això, sí he trobat a faltar un major equilibri en el desenvolupament de la història, perquè, com m`ha passat a mi, la pots consumir força abans d'haver completat tots els altres reptes que et proposa la partida, per tant et quedaran força habilitats, vestits i armes per desbloquejar. En la part bona, l'apartat de la varietat d'uniformes amb la que podràs engalanar Spiderman resulta igual de divertida com fidel a molts dels dissenys vists als còmics i a les pantalles, cosa que de ben segur et treurà més d'una exclamació. Com a jugador més aviat maldestre, també és una aventura prou ben plantejada com per a poder-se inserir i seguir-la sense por a acabar perdut pel món obert sense saber cap a on anar i sense enemics als que enfrontar-se. Sense tindre en compte tot el contingut extra (sóc més partidari d'analitzar el primer producte, no els afegits) Spider-man és potser el millor videojoc d'aquest superheroi publicat fins al moment. Bona feina Insomniac Games. Amb Marvel's Spiderman, per bé que figuradament, ens han fet sentir com si ens hagués tocat la loteria!
PUNT FORT: Dominar la mecànica de desplaçar-te pels edificis utilitzant teranyines. Et fa sentir de debò Spiderman.
PUNT DÈBIL: Algun que altre 'bug' (error) com enemics que s'encasten dins una pared i t'obliguen a repetir una missió perquè no es pot acabar ja que no pots accedir a l'enemic per derrotar-lo o cotxes que es queden volant a l'aire. El món obert és genial en la representació de la ciutat però una mica limitat encara en l'interacció (m'hagués agradat entrar dins una casa, per exemple, a tafanejar o que la resposta dels ciutadans fos menys mecànica amb Spidy, però vaja, res que entorpeixi la diversió).
Exemple de 'game play'
https://www.youtube.com/watch?v=qVg70gXHmBA&t=16s
