El pilot a càrrec de l’avió Harrier que està a tan sols uns segons de ser abatut per l’exèrcit argentí a la batalla de la platja de Puerto San Carlos és incapaç de treure’s del cap el rostre d’una dona mentre l’explosió del seu habitacle l'esquartera el cos en mil trossets. El rostre que l’acompanya en el seu trànsit en deixar aquesta vida no és el de la seva esposa, ni el d’una ex nòvia amb qui va gaudir molt o el del primer amor. Ni tan sols és el rostre d’una cosina, la germana o el de la seva mare. Abans de morir, el pilot només veu la cara de Margaret Thatcher.
Tal vegada l’orgullós membre de la divisió de l’aire de l’armada britànica que acaba de morir ben poc es podia imaginar un destí tan tràgic quan va sortir de Southampton a bord del transatlàntic Queen Elizabeth juntament amb 3.000 voluntariosos companys soldats cap al Teatre d’Operacions de la Guerra de les Malvines l’any 1982, però qui tal vegada sí que havia sospesat tots els riscos i, malgrat tot, va decidir enviar els seus compatriotes de l’exèrcit al camp de batalla va ser, des d’un fred despatx del número 10 de Downing Street, la primera ministra anglesa. La implacable dama de ferro. Margaret Thatcher.
 |
| Margaret Thatcher (c) |
Icona política i mediàtica dels anys 80, la figura de Margaret Thatcher segurament donarà per a molta més literatura i productes de consum per al gran públic, des d’altres títols cinematogràfics fins a documentals i literatura diversa, però donat el clima actual de forta crisi (no només econòmica) i de retorn a la primera línia de la política de la visió del món neoliberal egemònica al món dels negocis i de l’empresa des de fa decenis, aquest primer intent de convertir en una pel·lícula alguns dels episodis que van marcar la trajectòria d’aquesta política el nom de la qual ha passat a la història com a sinònim de duresa i manteniment de les pròpies conviccions contra tot i tothom, es fa particularment atractiu i interessant. A més, és una proposta britànica, per la cual cosa també pot ser curiós comprovar quin és el retrat que un cineasta anglès elabora d'una de les figures polítiques més controvertides de la Gran Bretanya. La pel·lícula, que ha dirigit Phyllida Lloyd (http://www.theironladymovie.co.uk/blog/), es centra en els mesos concrets durant els quals Thatcher ha de lidiar amb el manteniment de la seva popularitat mentre envia el país a la guerra amb Argentina.
El punt d’oportunisme del projecte és obvi. Els violents disturbis a Anglaterra de fa uns mesos, units a la gestió neoconservadora del premier britànic David Cameron, provoquen bé sigui conscientment o inconscient, una repentina fascinació per uns temps passats que ara se’ns presenten com molt similars al període d’incerteses que travessem acualment, amb la salvetat que Miss. Thatcher no es podia obrir aleshores un compte de twitter.
 |
| Meryl Streep, caracteritzada com Margaret Thatcher |
Menció a part cal fer de l’actriu escollida per retornar a la vida la dama de ferro al cel·luloide: Meryl Streep. Tant bon punt vaig tenir coneixement que existia aquesta pel·lícula i qui en seria la protagonista vaig tindre la sensació instantània que serà un èxit. De moment, només hem pogut gaudir imatges del trailer de la cinta, però es pressumeix un d’aquells papers que reportaran a la veterana actriu premis i reconeixements diversos. Personalment, m’agradaria que la interpretació estigués a l’alçada de la que ens va regalar Bruno Ganz a El Hundimiento.
L’estrena està prevista per al cinc de gener. Més enllà del més o menys d’acord que estigui amb la ideología del personatge, que, per cert, encara viu; o de les antipaties o simpaties que inspiri, jo no me la penso perdre. D’entre totes les cites de la dama de ferro que he trobat a internet (wikiquote) trio aquesta per acomiadar la ressenya: pensar de forma realista mai ha portat ningú enlloc. Sigues fidel al teu cor y lluita pels teus somnis. A que no sembla pronunciada per l’autora?FITXA TÈCNICA: http://www.filmaffinity.com/es/film820847.html
