Un brindis per Crist!

No sóc gens ni mica religiós. Cap mena de fe em desperta un atractiu especial. De petit em van educar en el laïcisme i el pensament crític. Sí m'ha interessat la religió com a fenòmen antropològic i cultural. La reflexió fruit de les sempre insuficients lectures posteriors m'ha portat a la convicció que el món que coneixem és un mer accident. Una casualitat. I que encara som molt ignorants respecte dels misteris de la vida i l'univers, senzillament perquè es troben amagats en una immensitat inabastable, de moment.

Filant més prim, l'església catòlica també ha comès pecats. L'afirmació és rotunda perquè va més enllà del parer personal, ja que han estat públicament reconeguts pels alts estrats en diverses ocasions, fins i tot arribant a demanar perdó. Alguns d'aquests pecats han estat pitjors dels que un laic amb certs principis sòlids cometria mai.

El bisbe de Lleida, Joan Piris, ha anunciat recentment a Lleida que ofereix un edifici sacerdotal per acollir famílies que hagin patit una execució hipotecària o hagin estat desnonades i posades al carrer per impagament del seu lloguer a causa d'haver-se quedat sense ingressos com a conseqüència dels terribles temps en els quals ens ha tocat viure. Vull pensar que un bisbe és diferent d'un polític i està més deslliurat de les servituds de la cosa pública tal i com s'exerceix avui en dia; esclava dels titulars de premsa i els mitjans de comunicació, dinàmica que obliga a més discursos que accions i que porta a massa promeses que es queden en paper mullat. Per tant, vull pensar que l'oferiment és sincer i que, a més, es duran a terme les gestions necessàries per a que es converteixi, aquest cop sí, en realitat. Una ciutat que ha aconseguit construir una Llotja i Palau de Congressos, entenc que tindrà la capacitat suficient com per ajudar el bisbat a arranjar mínimament un edifici per acollir persones que pateixen la pitjor cara de la nostra societat: la indiferència.

Davant d'això, brindo pel bisbe i li dóno les gràcies per la pietat i la humanitat demostrades. Pietat, humanitat, caritat, amor. Aquests són sentiments i valors que sí considero en la base del cristianisme. Cristianisme, que deriva de Crist; personatge en el qual sí que hi crec. Crec en el Crist històric. El Crist humà. El Crist que va viure i va morir entre nosaltres i que, d'entre totes les dones que m'imagino que va estimar, va bastir una vida en comú amb Maria de Magdala, que va decidir lliurement i sota la seva pròpia voluntat que el millor per a ella era compartir amb ell les alegries i les penes de l'esperit i els temors i les joies de la malaltia i de la carn.

Article publicat al diari La Mañana sobre el Lleida Esportiu:

Què tenen en comú les estelades del Camp Nou i Nelson Mandela. La resposta al nou post del blog:

La ruleta de Benhalima

Article publicat al diari La Mañana...

El diari digital Ara Ponent recull la notícia sobre els desnonaments

El diari digital Ara Ponent va recollir la notícia d'aquest bloc sobre els desnonaments i la lentitud a l'hora de posar en marxa a Lleida l'anunciat servei de mediació entre bancs i persones afectades que hauria de gestionar el Col·legi d'Advocats mitjançant un conveni que a hores d'ara el bloc no té notícia que s'hagi signat: Llegeix la notícia, ja ho han fet 3.000 persones abans que tu.

És el tercer cop que ho comparteixo, però com em sembla greu, interessant i em fa il·lusió, aquí està un altre cop. M'agradaria recordar que altres ciutats com Sabadell o Terrassa, amb ajuntaments del PSC, han fet passes molt més decidides i valentes per afrontar aquesta situació, entenent totes les limitacions que existeixen: des de condemnes institucionals per pressionar la banca i forçar que no duguin a l'extrem de desnonar una família, executar-li la hipoteca i deixar-la amb un deute de per vida, impedint-los la reinserció a la societat i destrossant la vida de nens i nenes innocents que tindran impossible l'accés a una educació de qualitat per poder llaurar-se un futur digne; així com convenis directament amb les entitats financeres per promoure la transformació d'aquestes hipoteques d'alt risc i ara impossibles de pagar per culpa de la "nova realitat econòmica" en contractes de lloguer social, en els quals l'entitat bancària passa a ser la titular de l'immoble i percep un lloguer per part de la família a qui es volia desnonar.

Totes aquestes són accions que ja s'estàn duent a terme a Catalunya, mentre a Lleida ajornem una suposada oficina de mediació prèvia al desnonament fins el mes de setembre, després que s'aprovés al ple de l'Ajuntament de Lleida un conveni fantasma que ni tan sols estava negociat i que, per culpa d'això, encara no s'ha signat. En primer lloc penso: no seria millor portar al ple un conveni ja negociat i que després d'aprovar-se només calgués fer-se la fotografia en l'acte de signatura? En segon lloc, manllevo una consigna que he sentit molt al carrer durant aquests dies: qui sembra l'odi, recull la ràbia.

De tota manera, em temo que ja serà impossible el fet d'evitar que l'actual alcalde de Lleida, Àngel Ros, passi a la història com el millor alcalde de la ciutat, perquè ara a Lleida es fan moltes fires i acollim la final de la Copa d'Europa de futbol sala i sortides d'etapes de la Vuelta a España que suposen un impacte econòmic molt beneficiós per a la ciutadania. A més a més, tenim la Llotja, que tot i que ara no té programació porta a Lleida espectacles com Grease per evitar els lleidatans i lleidatanes la molèstia de desplaçar-se a Barcelona per visitar teatres com el Paral·lel, El Capitol o El Liceu. Sense oblidar el Parc Científic i el Magical, dos motors essencials que donen ocupació a molts joves de la ciutat, que es poden quedar en la seva estimada capital del Segrià natal enlloc d'haver de provar sort i llaurar-se una carrera a l'estranger o en altres destinacions espanyoles més cosmopolites. Mentre, m'arriva a les oïdes que està a punt de tancar el Banc d'Aliments del Polígon, fins al qual ja no hi arriva l'autobús. Bona feina alcalde.

El Col·legi d'Advocats de Lleida i la Paeria ajornen el servei de mediació contra els desnonaments fins passat l'estiu

L'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Lleida està remetent a trucar a partir del mes de setembre a les persones que s'hi posen en contacte interessades pel servei d'intermediació amb les entitats bancàries davant d'una possible execució hipotecària i posterior desnonament per impagament de la hipoteca, a l'espera d'acabar de negociar els detalls del conveni amb l'Ajuntament de Lleida.

El ple de la Paeria va aprovar per unanimitat el passat divendres 27 d'abril crear una oficina d'intermediació en execucions hipotecàries en conveni amb el Col·legi d'Advocats després d'una notable picabaralla política entre totes les formacions que hi tenen representació (PSC, CiU i PP) i ICV, que hi va entrar tot hi estar fora del consistori. Els grups polítics es disputaven la paternitat de la idea. El regidor del PSC, Josep Presseguer, va afirmar que l'oficina es posaria en funcionament "de manera immediata". http://www.araponent.cat/noticia/36195/la-creacio-de-loficina-dintermediacio-en-execucions-hipotecaries-de-lleida-enfronta-els-gr

Fonts del Col·legi d'Advocats han explicat que "no agafem dades d'afectats perquè encara no sabem si ho haurem de fer nosaltres o les agafaran des de l'Ajuntament. "De moment, cadascú haurà de negociar personalment amb els bancs", van concloure aquestes mateixes fonts. Segons un esborrany del conveni, el Col·legi d'Advocats cobraria 100 euros pels tràmits de cada cas, tal i com van informar fonts municipals.

Les reaccions de l'alcalde, Àngel Ros

Conferència del 'paer en cap' Àngel Ros a La Suda

L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, va ser interpel·lat directament sobre aquesta qüestió i sobre si havia donat suport amb la seva signatura a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) en favor de la dació en pagament per saldar el deute hipotecari i del lloguer social, durant el torn de paraula obert en la darrera conferència que sol oferir anualment organitzada pel Col·legi de Periodistes de Lleida, que va tindre lloc el passat 17 de maig a la sala nobe del Castell del Rei-La Suda, a la Seu Vella, i que es reprenia enguany després que fos ajornada l'any anterior. El paer en cap, que milita a les files dels socialistes catalans, va assegurar que "hem fet més que signar o no signar, hem creat un servei de mediació que, per mitjà de refinançaments o aconseguint el lloguer social, actuarà prèviament a que es produeixi la situació del desnonament". L'alcalde de Lleida ha cedit la seva signatura a d'altres iniciatives ciutadanes que s'estan portant a terme aquests dies, com ara la recollida de firmes en favor de l'escola inclusiva i en català, tal i com va informar recentment la premsa local.

Emblema del Col·legi d'Advocats de Lleida

L'Estat espanyol suporta cada dia una mitjana de 159 desnonaments diaris per impagament d'hipoteca o del lloguer, segons dades de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) que ha elaborat la seva pròpia base de dades amb més de 6.000 enquestes a persones afectades (http://www.elmundo.es/elmundo/2012/06/02/espana/1338631781.html#comentarios). La mitjana de desnonaments executats a la província de Lleida és de sis diaris. En els darrers cuatre anys gairebé 3.000 famílies, la majoria amb nens i nenes menors d'edat al seu càrrec, van perdre casa seva desnonades per problemes per pagar la seva hipoteca o el seu lloguer, segons les darreres dades oficials del Consell General del Poder Judicial. La majoria d'aquestes, romanen amb un deute de per vida amb l'entitat bancària un cop ja han perdut la titularitat de l'immoble. La PAH de Lleida ja ha recollit més d'un miler de signatures per validar la tramitació al Congrés dels Diputats de la llei per la dació en pagament i el lloguer social. La Diputació de Lleida va aprovar el passat 18 de maig una moció presentada precisament pel PSC de suport a la iniciativa legislativa per regular la dació en pagament.

La pau social s'està acabant

La manifestació unitària de sindicats de la comunitat educativa, a la qual es va sumar el col·lectiu d'indignats del moviment 15M i la resta de la ciutadania per protestar contra les retallades en educació anunciades pels governs de l'Estat i de la Generalitat i que, juntament amb la sanitat, prendran 10.000 milions d'euros d'aquestes inversions per rescatar els bancs, i que a les comarques de Lleida es traduirà en augment de ràtios d'alumnes a les aules i que s'hauran d'atendre gairebé 2.000 alumnes més amb 300 professors menys, segons les principals associacions sindicals, va tindre un epíleg molt més combatiu un cop acabada la marxa oficial, que s'havia iniciat a les sis de la tarda a la seu dels Serveis Territorials d'Educació a Lleida i que havia posat el seu punt i final davant l'edifici de la subdelegació del govern estatal, a la Rambla Ferran, on es van llegir diverses proclames en favor de l'educació pública.

Els sindicats majoritaris van començar els seus parlaments, moment en el qual un grup de més d'un centenar de persones, aixoplugades sota una gran pancarta que resava "No negociem. Lluitem!" es va separar de la comitiva i va iniciar una acció reivindicativa paral·lela pels carrers de l'eix comercial amb sentades davant la Diputació de Lleida i a l'interior del Carrer Major en les quals es van poder escoltar càntics com "menys compres, i més revolució!". Al seu pas per davant de la seu del Partit Popular a Lleida, a l'alçada de la Plaça Sant Joan, un nombrós grup, majoritàriament integrat per gent jove, va entrar a l'edifici per pujar als despatxos del Partit Popular, mentre la resta de la manifestació s'aplegava a fora encoratjant-los amb crits de "Partit Popular, Partit Feixista!" i "Mariano, Mariano, no llegas al verano". La policia va fer acte de presència per impedir l'entrada de més gent a l'edifici i els manifestants van respondre amb el crit "Menys policia i més educació!". La protesta va seguir quan els indignats que havien assaltat l'edifici van sortir en tromba, obligant els mossos d'esquadra a apartar-se per deixar-los sortir, i van ser rebuts amb aplaudiments. Encoratjats, el centenar llarg de persones que integraven aquesta protesta residual, apèndix de la marxa general de feia ja ben bé una mitja hora, es van asseure al terra de la plaça de la Paeria, van fer una crema simbòlica davant de la porta i es van passar més de vint minuts corejant i cantant els lemes que han fet fortuna d'un any ençà. Així, es va escoltar el "que no! que no! que no ens representen" i el "en diuen democràcia i no ho és, oe oe oe, oe oe oe, en diuen democràcia i no ho és". Els manifestants es dirigien també als vianants que omplien a aquella hora l'eix comercial  i seguien amb la interpel·lació directa que deia: "menys compres i més revolució!". Els manifestants van prosseguir el seu recorregut per l'eix comercial fent-se sentir amb altres cançons com "menys passivitat i més revolució!" o un inquietant "s'està acabant, s'està acabant la pau social". La marxa va concloure de nou davant l'edifici del Rectorat, on prossegueix l'acampada de protesta de forma indefinida, ara amb el suport dels estudiants de la UdL que han decidit afegir-s'hi.

Sentada davant la Paeria, on no hi va haver cap incendi,
es van cremar simbòlicament uns cartrons

La manifestació general havia aplegat més de 2.000 persones segons els organitzadors i va transcórrer pacíficament, si bé des del primer moment els anomenats indignats encapçalaven la comitiva, que va partir de davant la seu dels Serveis Territorials d'Educació a Lleida, darrere de la plaça de les Missions, corejant consignes més reivindicatives contra el sistema com el clàssic "anticapitalista" o "la propera visita serà amb dinamita" quan es va passar per davant de l'Ajuntament per la banda del riu Segre. La resta de la manifestació, on s'aplegava el gruix de ciutadans i ciutadanes i que reunia les banderes de les organitzacions més oficialistes, com ara CCOO, UGT, el sindicat majoritari del món educatiu USTEC-STEs, CGT, ERC i d'altres sigles, caminava sovint unes passes endarrere en un ambient més familiar, on es podia veure famílies senceres, això sí, ben conscienciades, com demostra el fet que un grupet de nens i nenes d'entre tres i cinc anys caminava orgullós mostrant una pancarta i cantant a ple pulmó "escola digna".

Ple de la Diputació de Los Mundos de Yupi

Ple de la Diputació de Los Mundos de Yupi de Lleida

Mocions aprovades pel Ple de la Diputació AVUI:

Les mocions que han estat aprovades en el Ple d’aquest divendres són les següents:

Moció de suport a la iniciativa legislativa popular per la regulació de la dació en pagament, la paralització dels desnonaments i el lloguer social (i moltres altres molt importantíssimes que jo no m'he llegit, ja ho faran els més intel·lectuals perquè jo no les entenc. Em passa una mica com amb les multiplicacions per 5 per 7 i per 12 d'ahir de l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, que em van marejar i vaig desconnectar, que sóc de lletres i amb prou feines). Dit això:

A LA DIPUTACIÓ QUE ESTEM A L'OPOSICIÓ SÍ QUE PRESENTEM UNA MOCIÓ I FEM EL BRINDIS AL SOL D'APROVAR-LA, PERÒ A L'AJUNTAMENT QUE TENIM MAJORIA ABSOLUTA NOMÉS FEM UN CONVENI FANTASMA AMB EL COL·LEGI D'ADVOCATS. NIVELL DE RÀBIA AUGMENTANT FINS A MÀXIMS HISTÒRICS!!!


Aquí el link a la notícia:  http://www.diputaciolleida.es/actualitat/noticies/5306/la-diputacio-de-lleida-es-manifesta-en-contra-de-la-fusio-de-municipis-i-la-supressio-dels-partits-judicials-de-balaguer-i-cervera ... com sempre, us recomano que feu un control F i busqueu directament : dació en pagament, perquè, com no, la cosa està amagadeta, amagadeta. Això sí, no es coneix que hagin votat amb la cara vermella de vergonya.

PD: Continuo convençut que aquesta breva caurà i, a més, que la Unió Europea imposarà Espanya una reforma legal per canviar la gestió de l'habitatge per impedir una altra estafa col·lectiva amb la bombolla immobiliària. Perquè ara m'adreço a tots els que pugueu llegir això i esteu pagant hipotèques amb una garantia que no us caurà una execució al damunt: A VOSALTRES TAMBÉ US VAN ESTAFAR. PAGUEU HIPOTÈQUES MOLT MÉS CARES DEL QUE VAL REALMENT EL PIS. TOTHOM HO SAP.

Persistirem, fins al final.

"L'ESTAT ESPANYOL ÉS UNA ANOMALIA INTERNACIONAL ESCANDALOSA EN MATÈRIA D'HABITATGE"

L'impulsora de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), Ada Colau, ha presentat avui a l'Ateneu Popular de Lleida el seu recent llibre Vides hipotecades (Angle Editorial), que es pot trobar gratuitament a internet a través del següent enllaç: http://afectadosporlahipoteca.wordpress.com/publicaciones-pah/el-llibre-vides-hipotecades-de-la-bombolla-immobiliaria-al-dret-a-lhabitatge-disponible-a-la-xarxa/ i ha afirmat rotundament que "l'Estat Espanyol és una anomalia internacional escandalosa en matèria d'habitatge".

La crisi està sent esgarrifosa per a milers i milers de persones, però internament penso que servirà perquè finalment això canviï a Espanya. Ho reconec, guardo certa esperança protegida sota la cuirassa de l'escepticisme racional. Els bancs hauran d'acceptar més dacions en pagament i aquest parc d'habitatges s'acabarà destinant a lloguer perquè en aquests moments no hi ha altra sortida i potser aquesta sigui la fórmula perquè definitivament es crei un veritable mercat alternatiu a l'hipotecari per accedir a un habitatge, a través de lloguers raonables.

L'activista, que ha hagut d'investigar nombrosa legislació per atendre els milers de casos d'afectats per la hipoteca que ja ha atès la plataforma, ha explicat clarament que la resta de països desenvolupats de la Unió Europea i els Estats Units tenen ben prevista en la seva legislació les situacions de possible insolvència dels deutors de bona fe davant crèdits, immobiliaris o d'altra mena, que puguin tenir contractats amb les entitats bancàries.

La responsable de la plataforma ha encoratjat tots els afectats a "esgotar totes les vies que calguin" per afrontar el seu problema, donant per acabada l'etapa que aquestes qüestions es vivien amb resignació i sensació de fracàs personal. Una d'aquestes vies és el servei ofideute de la Generalitat de Catalunya: http://www.agenciahabitatge.cat/wps/portal/?WCM_GLOBAL_CONTEXT=ahc/webCA/serveisTramits/Ofideute#a2 Colau, però, ha alertat que tampoc s'hi ha de confiar cegament en aquesta mena d'oficines i que s'ha de fugir com de la pesta de qualsevol oferta de refinançament.

El diari Segre ha posat nom avui a un cas de dació en pagament. Es diu Dani. Es va comprar un pis quan les coses li anaven bé i quan la bombolla immobiliària va esclatar i es va quedar sense ingressos li va ser impossible seguir pagant les qüotes de la seva hipoteca. El banc, lluny d'oferir-li alguna altra solució, el va denunciar, executar i, emparant-se en l'aberrant llei hipotecària acutal, li seguia reclamant la diferència de diners entre el valor pel qual se'l va adjudicar i els diners que li havia prestat en el seu dia per adquirir l'habitatge. El 24 d'abril la seva entitat bancària va atendre finalment al sentit comú i va acceptar quedar-se l'habitatge a canvi de saldar el deute.

Ada Colau, a Lleida

La pràctica de saldar el deute amb l'habitatge m'agradaria recordar que moltes oficines d'entitats bancàries asseguraven que seria la solució quan el client feia la pregunta de: "i què passa si no puc pagar?". Les paraules, com sempre, se les va endur el vent, però van ser escoltades per tantes oïdes diferents i l'incompliment ha remogut tantes consciències que aquest cop tornaran per fer justícia en forma d'huracà.

Els secrets sobre la futura llei de la dació en pagament

Un polític molt significat refusa signar en suport de la Iniciativa Legislativa Popular però diu que tindrà el privilegi de votar l’admissió a tràmit

El full oficial de recollida de signatures

La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca aconsegueix com a mínim cinc dacions en pagament a Lleida

“Tindré el privilegi de votar l’admissió a tràmit, això és millor que signar”. La frase va ser pronunciada el primer de maig a la Plaça del Treball de la ciutat de Lleida per part d’un polític molt significat d’Espanya. Va ser dita a un noi que recollia signatures de suport a la Iniciativa Legislativa Popular per la dació en pagament per saldar el deute hipotecari. M’estalvio especificar el nom del polític en qüestió per deferència, perquè va ser un moment fugaç i una confessió que entenc que el personatge oferia sota el paraigua de la intimitat, per tant, seria de persona de poca classe desvetllar-ne el nom. Tot i que provinc de bressol més que humil a casa em van ensenyar de criatura que hi ha unes formes que s’han de respectar i ho faig amb orgull, malgrat les amargors que sovint em comporta.

La plataforma d’afectats per la hipoteca, juntament amb d’altres entitats, ha presentat avui a Lleida la Iniciativa Legislativa Popular per la dació en pagament (http://www.facebook.com/photo.php?v=3094245751537), així que m’ha semblat un bon moment per compartir una anècdota com aquesta. El fet que en tan sols una setmana s’hagi superat el miler d’adhesions demostra que el canvi de la llei hipotecària és un clam social. El que desitjo ferventment és que aquesta exigència ciutadana esdevingui un cabdal d’energia positiva  imparable i diàfanament impossible de rebutjar per cap autoritat curta de mires d’aquest estat en el qual vivim empresonats.

La jugada, però, no és ni molt menys senzilla. L’única opció que hi veig és que el projecte de llei arribi on ha d’arribar i, en aquell moment, el Partit Popular es quedi sol oposant-s’hi, amb la qual cosa es vegi obligat gairebé moralment a cedir i canviar d’opinió. La dificultat rau en que això requereix que la totalitat de la resta de partits de l’arc parlamentari donin suport a la iniciativa, de la qual cosa en dubto molt. Una cosa sí que veig clara; si no és aquest cop, serà en una propera ocasió, perquè el que és tan evident que és de justícia i és capaç de posar d’acord tantes i tantes persones de signe tant i tant diferent finalment s’acaba imposant. Ha de ser així. Per a que tiri endavant, l’actitud crec honestament que ha de ser aquesta. Persistir fins al final, que no és de collita pròpia, sinó manllevat de qui tots ja sabeu, però no per això deixa de ser absolutament vàlid.

Sense casa i amb un deute per a tota la vida. Aquesta és la condemna. Sembla massa càstig per cometre un únic error, si considerem un error que una família aspirés a gaudir d’un habitatge en propietat. Els anys del festival immobiliari i de l’euro a Espanya van ser bojos, però honestament penso que tant el banc com les famílies assumien cert risc en concedir crèdits hipotecaris, per tant, ara totes dues parts han de fer-se càrrec de les conseqüències que se n’han derivat fatalment, no només els deutors de bona fe.

Això justament és el que deuen pensar alguns polítics, per bé que no ho puguin dir en públic, que em consta fefaentment, en aquest cas m’hauré d’emparar en citar fonts ben informades, que ja han signat en favor de la Iniciativa Legislativa Popular que vol canviar la llei hipotecària per regular la dació en pagament i d’altres qüestions associades a l’habitatge, un problema que a Espanya ha esdevingut ja un drama de proporcions bíbliques per a milions de persones i que ja no és de rebut ajornar més temps. Les Plataformes d’Afectats per la Hipoteca segurament assoliran les signatures necessàries perquè la proposta arribi al Congrés dels Diputats. La majoria absoluta del Partit Popular, però, espera vestida de negre i amb una dalla ben esmolada per decapitar-la i ensorrar la darrera esperança de milers de persones de no veure’s forçades a restar com a ciutadans i ciutadanes de segona per la resta de les seves vides només perquè en un moment donat no els va anar tan bé com esperaven.

Sense casa i amb un deute amb el banc per a tota la vida. Aquesta és la condemna que estan patint milers de famílies a Espanya per culpa d’una llei hipotecària absolutament desfasada en el temps i que ni molt menys s’ajusta al període d’alegria creditícia viscut fins l’esclat de la bombolla immobiliària. Si és cert el precepte que diu que les lleis s’han d’adaptar al moment que els toca viure i si es pot modificar el codi penal per establir que la resistència passiva davant la policia és un delicte contra l’autoritat, sembla a totes llums de justícia que s’imposi un canvi immediat de la llei per la qual es regeixen els préstecs hipotecaris que alliberi a totes aquelles persones, deutores de bona fe que s’han quedat sense recursos per seguir pagant el préstec, de manera que tornant el bé objecte del préstec; en aquest cas la casa, el sostre, el bé immoble, quedi saldat la totalitat del deute amb el banc.

Sota aquesta premissa neixen fa uns anys les plataformes que aplegaven persones afectades per aquesta injustícia. És a dir, que havien viscut un procés d’execució hipotecària i que veien com les entitats bancaries, poc obertes a explorar vies alternatives de solució, els desnonaven de casa quan havien perdut la propietat, es quedaven el pis en la majoria dels casos per la meitat del valor que li van fixar en el seu dia i, a sobre, seguien reclamant al deutor la resta de diners que els manquen per cobrir el crèdit, quan l'entitat bancària segurament serà prou capaç d'eixugar aquest capital introduïnt de nou aquest habitatge al mercat. De la unió d’aquestes plataformes ha sorgit la idea de tirar endavant una iniciativa legislativa popular, el que es coneix com una ILP, que demanarà que es modifiqui la llei hipotecària per contemplar bàsicament tres situacions: la dació en pagament –de manera que en el moment que una persona ja no pot seguir afrontant les quotes, tingui la sortida de lliurar la propietat de la casa al banc per saldar el seu deute- i l’aturada dels desnonaments per la via d’establir un lloguer social per a la família que ha perdut la propietat de casa seva.

Més de cinc dacions en pagament aconseguides per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca a Lleida

Preguntant un s’assabenta de coses. Una d’aquestes coses és que la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca a Lleida (PAH) ja ha aconseguit com a mínim una cinquena de dacions en pagament a Lleida. Ho ha aconseguit negociant amb els bancs, amb moderació, amb diàleg, amb fermesa quan ha calgut, sense descartar ni molt menys la mobilització, per fer pressió, però sempre aixoplugada sota els paràmetres de la no violència, evidentment. El que ve a demostrar això és que la dació en pagament no és una reclamació marciana que s’han inventat uns ganduls que s’han cansat de pagar i que no volen tornar els diners que els van deixar. Investigant una miqueta, no gaire, hom pot comprovar que és una figura ja contemplada fins i tot en el dret romà (http://www.juridicas.unam.mx/publica/librev/rev/jurid/cont/9/pr/pr14.pdf).

Com és de justícia reconèixer totes les coses, és d’agraïts dir que entitats com el BBVA i La Caixa són les que s’estan mostrant, fins al moment, més obertes a avenir-se a aquesta mena de solucions. L’exposició de motius de la iniciativa legislativa ho explica clarament. La proposta van en la línia de les observacions que la mateixa Unió Europea ha efectuat com a mesura per a prevenir els problemes d’endeutament excessiu y per a que l’accés al crèdit es faci de forma responsable. La nova llei ha de garantir al deutor de bona fe la possibilitat de refer la seva vida econòmica, cosa que no passa ara. La normativa espanyola s’equipararia així a la del seu entorn europeu –tan invocat per a d’altres ajustos, com els copagaments sanitaris o les privatitzacions d’empreses públiques, per exemple-. Els diferents països de la Unió Europea, i els Estats Units, ja preveuen diversos procediments, bé sigui administratius o bé siguin judicials per afrontar les situacions d’insolvència de les persones físiques. Aquí també ha de ser així. I serà. 

EL MERCAT DE LES FALSES ESPERANCES

Totes les mocions de l'oposició en una corporació municipal en general i en la Paeria en particular són brindis al sol. Aquest punt se'l voldrà anotar l'alcalde, interpreto que és per això que estan parlant amb els advocats. El que dubto és si sabran crear alguna cosa per a gent necessitada de debò, tan acostumats com estan a treballar només amb pàtines i cortines de fum. Si una intermediació com aquesta ha de ser una iniciativa més de cara a la galeria, fer-se unes fotos i pretrendre vendre a la premsa local la imatge de polítics àgils que ofereixen solucions a les engoixes de la ciutadania però en realitat el col·legi d'advocats es treu de sobre els casos o tot es limita a "hem intermediat però el banc diu que no hi ha res a fer" com a resposta, si us plau, que s'ho estalviïn tot i segueixin posant els seus esforços a explicar a bombo i plateret les programacions culturals per a tots els públics i butxaques (llegiu amb ironia) que oferta La Llotja de Lleida, que en això sí que tenen la mà trencada, i des de fa anys.


"El Partit Popular de Lleida presentarà una moció per demanar que es faci una oficina d'intermediació hipotecària, conjuntament amb el col·legi d'advocats, i evitar el desnonament de moltes families. Joan Vilella és le portaveu popular a la Paeria. Una idea que ja està treballant l'ajuntament de Lleida amb el col·legi, i que té el suport de Convergència i Unió."

EL METGE ARTICULISTA

Article publicat el divendres 13 d'abril de 2012

L'escola i les eclèctiques lectures posteriors han inculcat en el meu imaginari que durant l'època del Renaixement estava ben vist i va ser d'admiració dedicar el talent i l'esforç personal a diverses branques del coneixement. Un màxim exponent d'això que tots coneixem és Leonardo da Vinci. En molts llibres de text se'l defineix com un artista total i, a més, científic, home de lletres i erudit en camps molt amplis del coneixement; una curiositat que s'estén fins i tot a la màgia i l'ocultisme. Sempre he pensat, però, que tot aquell bullici i febril dedicació en l'estudi de com més disciplines millor va ser fruit d'un temps en que el coneixement, tal i com l'hem vingut entenent des d'aleshores, s'estava tot just definint i estructurant. S'albiraven moltes ombres rere els vels que ocultaven moltes respostes, però tot just en estadis superficials; per tant, més a l'abast dels homes i dones amb talent (per desgràcia més homes que dones, se'ns dubte no per manca de talent d'aquestes, sinó per l'opressió sota la qual sempre han hagut de viure per part del gènere masculí) estava descobrir noves veritats i establir veritats on abans hi havia només supersticions.
     La comparativa em ve al cap gairebé sola. Després de molt de temps en que la modernitat i post-modernitat ens han marcat que el camí era l'especialització, la revolució tecnològica i aquesta "societat líquida" en la qual estem immersos segons el sociòleg Zygmunt Bauman (http://www.ucm.es/info/nomadas/19/avrocca2.pdf) està regirant aquesta visió. Si un periodista sap programar Java té valor afegit, si un metge sap psicologia sembla que podrà entendre millor al pacient. Podríem trobar més exemples. No dic que estigui d'acord amb aquesta visió, només remarco la sensació personal que sembla que és cap a on ens impulsen els temps, crisi econòmica, de valors i desemmascaradora d'abusos i governs macabres i dirigits per gent mediocre i sense escrúpols a banda.
    I tot reflexionant hem arribat a citar la sanitat. En aquest sentit, l'article de la fotografia que il·lustra el post m'ha cridat avui l'atenció. M'atreu perquè el signa un metge de capçalera de Lleida que, a més a més, s'avé a escriure articles al diari que, a més a més, l'hi publiquen. Per cert, dit sigui de pas, articles en un diari de la ciutat que fonts sindicals m'han comentat que està immers en un ERO parcial, que vol dir que la plantilla cobra part de la seva jornada de l'atur, gastant atur i cotitzant menys, a canvi d'evitar acomiadaments.
     El que trobo lloable és que un metge tingui inquietuds per escriure articles i organitzar esdeveniments com els que explica en la seva disertació, però no és el primer que publica i tots els he trobat prou interessants. Sempre és d'agrair una veu fresca dins el regitzell d'opinadors que ens ofereix la cada cop més malmesa premsa lleidatana. Mentre poguem gaudir de diaris negre sobre blanc, impresos amb tinta sobre paper al costat del cafè fumejant dels nostres esmorzars, bé sigui amb magdalenes o pastissos dolços o bé sigui amb entrepans de formatge o de pernil salat, ens il·lustrarem amb els consells del nostre metge de capçalera.

Una descoberta...

Per diferents motius que no venen al cas he descobert aquest enllaç:

http://www.culturaencadena.com/extra/sigue-al-conejo-blanco-articulos/anticristo-el-particular-descenso-al-infierno-de-lars-von-trier.html

La pel·lícula en qüestió és una d'aquelles que sempre he de confessar no haver-me atrevit a veure-la precisament per evitar que m'assetgin tots els pensaments que l'autora esmenta al llarg de l'article i que no se'm pugui titllar de curt de mires o fins i tot de morbós si se m'escapés a la sala, o a la butaca de casa, algun "però què és això!" Potser sí, que en el fons sóc un morbós, i que només la idea de presenciar imatges explícites d'autoablacions i ejaculacions de semen per pur plaer estètic em costi d'entendre. Absolutament d'acord, però, en la reflexió central. L'espectador s'ha d'informar abans de posar-se davant una pel·lícula, de qualsevol condició. Aleshores decideixes si hi jugues o no. Lamentar-se a toro passat, com es diu vulgarment, es com fer-se trampes al solitari. El joc d'Anticrist he evitat conscientment jugar-lo. És això covardia? Amago realitats per la por de no enfrontar-m'hi? Potser.

A tot això me n'he adonat que les últimes actualitzacions són de 2010 i els articles publicats contenen moltes i variades reflexions d'interès per als més ignorants en la matèria, així que des d'aquesta modestíssima tribuna encoratjo l'autora a subministrar més material per al gaudi general, perquè sempre cau bé beure de les fonts que es noten apassionades. Endavant!

Tinc un blog!

Avui s'ha materialitzat quelcom ben estrany que m'ha succeït en les darreres setmanes. Tot es resumeix amb aquest link:

http://www.lavanguardia.com/participacion/tengo-un-blog/20120125/54245297741/dia-menys-important.html


Hauré de pensar coses interessants per mantindre actualitzat el blog... ja veuré que m'empesco. Entre tant, t'animo a que facis un cop d'ull al blog.

Fins aviat!

Proposta de nova revisió per a Hollywood: La cara oculta de Lawrence d'Aràbia

Acabo d'ultimar la lectura d'una biografia. Lawrence d'Aràbia de Richard P. Graves. Un personatge fascinant. Una de les coses que m'ha aportat és descobrir tots els matisos del personatge, més enllà de la imatge estereotipada que omple el nostre imaginari col·lectiu, hereva del clàssic retrat de la pel·lícula de 1962 (http://www.imdb.com/title/tt0056172/) protagonitzada per Peter O'Toole. És curiosa també la semblança de l'actor amb el personatge real, tal i com donen fe les fotografies que inclou el volum. El llibre pertany a una petita col·lecció de biografies que conservem a la biblioteca familiar.

Peter O'Toole

I aquesta descoberta d'aristes polièdriques en la personalitat de T.E. Lawrence, és el que m'ha fet pensar, seguint amb la vena cinematogràfica d'aquests dies, i tenint en compte la dèria actual de retornar a la vida amb el corresponent disseny modernitzat les velles glòries del cel·luloide (Conan el bàrbar inclòs), que potser em cridaria l'atenció una versió nova i més fosca del personatge, que ens acostés més humanament les llums i hombres del mite.

T.E. Lawrence