Lectura a canvi d'un cafè / Invitas?

dimecres, 12 de maig de 2021

The Falcon and The Winter Soldier VS. Wandavision ¿Quina sèrie de l'univers Marvel (UCM) és millor? ¡Hi ha guanyadora!

Marvel Studios / Wanda i el Falcó

 

Loki entrarà a les nostres vides el proper 9 de juny després de l'avançament de l'estrena i ho farà com un huracà refrescant que ens posarà potes en l'aire. El Déu asgardià de l'engany, germà de Thor, remourà els fonaments de l'univers Marvel. A mode de Doctor Who entremaliat, promet disbauxa infinita navegant per l'embolic de les línies temporals.


Abans, però, hem gaudit de dos bons preludis amb les aventures de Wandavision y The Falcon and The Winter Soldier. Un cop visionades les dos primeres propostes en el format sèrie tant de moda actualment de la fase quatre de la nissaga de Marvel Studios, la pregunta sorgeix de forma inevitable. ¿Quina ha estat millor? Jo tinc una guanyadora i donaré alguns arguments per sostenir la meva apreciació, però, abans, capbussem-nos en les impressions generals del públic.


Els dos productes han estat el fenomen audiovisual de l'entrada del 2021. Un any que, de moment, està resultant igual o més dur que 2020, però això son figues d'un altre paner. Entreteniments com els que ofereix Marvel ens permeten ajornar per uns minuts l'obligatorietat d'afrontar les dificultats del dia a dia.


Segons la mateixa Disney, el Falcó i el Soldat d'hivern ha estat l'estrena més vista d'una sèrie a la plataforma Disney+. Ha superat, per tant, a Wandavision i també a The Mandalorian, el també exitós spin-off de Star Wars.

Marvel Studios / El US Agent ha estat sorprenent




Els fans han reaccionat bé al final, atenent als sacralitzats (en excés?) comentaris a les xarxes socials, en contra del que va passar amb Wandavision, que va suscitar més divisió d'opinions.


Twitter / The Falcon ha agradat el 'fanbase'


Sense ànim d'anar a la contra, el meu veredicte és que és millor Wandavision


De debò? Estàs segur? Tota aquesta història de les paròdies de les sit-com clàssiques t'ha convençut? No t'importa que traeixi els trets d'identitat de Marvel?


Un moment, un moment. No ens envalem. Intento explicar-me.


Wandavision m'ha semblat una sèrie més agosarada (dins el marc que pot arriscar una factoria mainstream com Marvel). Tot i que algunes promeses que apuntava no s'han resolt com els seguidors s'havien figurat, opino que Wandavision ha generat més debat i ha animat més teories esbojarrades, que és un dels entreteniments de les sèries de superherois. Trair no traeix. Més aviat al contrari. Marvel s'ha caracteritzat per ser l'editorial que explorava narratives alternatives i deformava els enfocs dels seus personatges.


Quan miro en format audiovisual històries procedents del món de la vinyeta sempre penso com de semblant a llegir un còmic en moviment és el que estic mirant. I de còmics n'hi ha de molts gèneres, tants com a les novel·les. En el cas que ens ocupa Wandavision s'assembla més a un còmic que The Falcon and The Winter Soldier, que és més una sèrie thriller d'acció els personatges de la qual resulta que són herois de còmic. És una diferència subtil, pero es deixa notar.


The Falcon és, això sí, un gaudi per als sentits. Escenes espectaculars, molt de pressupost, coreografies d'acció carregades d'adrenalina i vestits espectaculars, amb permís del look final de la bruixa escarlata. Imperdible.


Les interpretacions també m'han semblat més interessants a Wandavision. Tant Olsen amb Wanda, com Vision (Paul Bettany). Vision, un personatge complex i l'adaptació del qual significa tot un repte que Bettany supera, fins i tot dotant-lo de varietat de registres. També destaquen la resta de secundaris i secundàries, amb menció especial per a Kat Dennings (deliciosa) i Kathryn Hann (evitem l'spoiler en aquest punt, per si de cas). En el cas de The Falcon les actuacions tenen un regust familiar de cosa vista; correctes, però més convencionals, fins i tot la del malvat baró. Tot i així, destaca el descobriment de l'US Agent, un personatge que espero prengui rellevància en properes entregues i a qui instantàniament imagino creuant-se amb Frank Castle (The Punisher) per endinsar-se en alguna trama obscura.


Marvel Studios / Els dissenys son espectaculars


I tot i que el final de Wandavision no va ser tan èpic, va deixar, de nou, més portes obertes de cara a un futur que esperem que sí arribi a les expectatives del que promet amb la descarrega de pel·lícules als cinemes i la resta de sèries que ens queden per veure...


... Loki, aquí t'esperem, amb els braços oberts...


Marvel Studios / El Déu més entremaliat





dimarts, 20 d’abril de 2021

Trencant el sostre de vidre, també a les banquetes

Des que l'entrenadora Carla Estopà es va posar al front del primer equip femení del CF Pardinyes, que milita a la Primera Nacional, l'equip ha agafat velocitat de creuer i, malgrat totes les dificultats de jugar en un camp amb una gespa artificial antiga, que s'ha de canviar i que està provocant lesions de gravetat, les futbolistes mostres il·lusions renovades sobre el terreny de joc en cada partit. Estopà és encara una de les poques primeres entrenadores d'un primer equip fins i tot dins el mateix futbol femení, ja no cal dir-ho en el masculí. Malgrat tot (i malgrat les diferències salarials en l'esport professional, que tampoc s'escurcen, de moment), l'oportunitat que està aprofitant la tècnica del Pardinyes és un pas endavant més en la tasca d'anar trencant tots els sostres de vidre que quedin encara en la societat.


(Notícia publicada al diari La Mañana)

divendres, 9 d’abril de 2021

Temps mort: La lleva Gasol



Vint anys no són res. Una espurna de vida, suggeria l’immortal Carlos Gardel. Una espurna brillant i perpètua hagués estat el llegat de Pau Gasol (6-7-1980) si hagués decidit retirar-se. Però no. L’estrella de Sant Boi volia gaudir del seu ‘Last dance’ particular. Més de dos anys després de jugar el seu darrer partit el pivot decideix deixar l’NBA i tornar a casa, al Barça, el club on es va formar i que el va catapultar a l’olimp del bàsquet en un salt d’Europa als Estats Units que la seva generació va convertir de testimonial a significatiu. Potser per compartir anyada, sempre he vist Pau com un referent i desitjo que li vagi bé. Una bona promoció, la de 1980. Del retorn de Pau Gasol al Palau m’ha sorprès que ni tan sols un mite com ell hagi pogut escapar de la batussa política. El jugador es va descuidar d’anunciar el seu primer partit de blaugrana a twitter en català a més d’en castellà i en anglès. Hores més tard, en haver aparegut les crítiques pròpies dels temps de pell fina i poca tolerància que vivim, va afegir la piulada en la llengua de Ramon Llull. Jo trio mirar Pau Gasol amb ulls despolititzats. La seva trajectòria m’ensenya que siguin quines siguin les seves idees, no és un home intolerant ni de pell fina. Em quedo amb l’esperit de superació que demostra acceptant el repte del Barça amb 40 anys. Així puc dir que no sóc un quarenton, sino que tinc l’edat de Pau Gasol.

 

dimarts, 2 de març de 2021

DESGARROS COTIDIANOS (Microrrelato)

Habría sido insufrible ver a ese pedazo de cachas haciéndole el boca a boca. Por eso, fue un alivio para el periodista, tras pensarlo, presenciar como el entrenador llegaba el primero para auxiliar a la tenista por la lipotimia. El técnico, un exjugador cincuentón, controló la situación mientras el fornido de seguridad se retiraba, mirándole con cierta admiración. Ella se recuperó, aunque perdió el partido. Habría sido insufrible ver a ese pedazo de cachas haciéndole el boca a boca, había pensado; pero fue desgarrador sorprenderle, por la noche, comiéndole los labios al héroe cincuentón, en una mesa reservada del restaurante contiguo al hotel.


(Cambio de tercio con unos microcuentos hasta la próxima crítica... os comparto este en el blog y dejo el resto de la serie en mi Patreon, ya sabéis, solo pido un café a cambio...)

divendres, 12 de febrer de 2021

LA (MEVA) SENTÈNCIA DELS 6 PRIMERS EPISODIS DE 'WANDAVISION' (REVIEW AMB SPOILERS)

Tot sembla abocat a una lluita matrimonial (Disney+)


EL MULTIVERS ESTÀ AQUÍ:

És la meva teoria. I desitjo fervorosament encertar-la. Wandavision posa les bases del multivers Marvel dels còmics a la pantalla, la qual cosa significa que tot és possible i que ens podem preparar per veure coses molt bizarres.

El retorn al primer pla de l'actual·litat de l'entreteniment de l'univers Marvel Studios que lidera entre bambolines Kevin Feige ha estat diferent a com s'esperava. Estic al team a favor. Wandavision, la sèrie que marca la nova fase de les aventures dels superherois imaginats per Stan Lee i els seus col.laboradors i que aireja la plataforma d'streaming Disney+ està lluny, de moment, de ser una borratxera d'acció i efectes especials. La bruixa escarlata i l'andròide amb dubtes existencialistes aterren a les nostres llars com un xiuxiueig. El trailer del Falcó i Winter Soldier promet tota aquesta acció en una sèrie amb aspecte de Miami Vice del segle XXI. Tornant a la mutant i al robot, els seus cinc primers capítols deixen entreveure també que darrere de la suavitat i la bonhomia de les primeres situacions que se'ns presenten, com si fos un bon episodi de Black Mirror, s'amaguen raons obscures i s'albiren resolucions corprenedores i èpiques.


Elisabeth Olsen (Disney+)


SENSE HISTÒRIA D'ORIGEN:

El gran punt a favor és que ens estalviem les històries d'origen. Una bona història d'origen és potent, acostuma a contindre molt de sentiment i sol aconseguir obrir el gènere a públics amplis perquè el relat humà del personatge passa per davant dels elements fantàstics i dilueix el rebuig que aquests puguin generar. El problema és que l'èxit del gènere en els darrers anys ens ha saturat d'històries d'origen. El format sèrie presuposa que el públic estarà ja disposat a entrar en el joc i prescindeix de l'origen. Un encert.


ENTRAR EN EL JOC:

Wandavision és una sèrie que requereix entrar en el joc. És una aposta arriscada, sobre tot per part de la guionista Jac Schaeffer perquè no seria el primer cop que un plantejament intrigant s'embolica tant que la resolució no té cap mena de sentit (que li preguntin als fans de Lost, o als de Los Serrano, en un altre registre). El que se'ns ha suggerit fins ara és que Bruixa Escarlata (Elizabeth Olsen), dolguda per la mort del seu marit (Visión, interpretat per Paul Bettany) ha robat el cadàver, l'ha reviscut, i ha segrestat un poble sencer mitjançant els seus poders telequinètics per viure una vida de color de rosa que es manifesta reproduint escenes a l'estil de les sitcom clàssiques d'Estats Units. Ara bé, les preguntes obertes després de sis capítols son moltes més que les respostes aportades. ¿Realment és Wanda qui està al control? ¿Per a qui és realment l'emissió que intercepta SWORD? ¿Quants dels suposats veïns sota control del poble coneixen la situació i estan fingint? Sis capítols han servit per generar molt debat. L'audiència no ha quedat indiferent i malgrat que mai pot quedar tothom content hi ha més intriga per què passarà que crítica per la manca d'acció de la sèrie, que estic segur que arribarà.


QUICKSILVER:

El gran cop d'efecte estava reservat pel darrer tram del cinquè capítol. Wanda obre la porta de casa seva i es troba amb un noi que no reconeix i que diu ser el seu germà Quicksilver. El gir, però, va més enllà. I és que el personatge de Pietro Maximoff l'interpreta Evan Peters, l'actor que l'encarnava a les pel·lícules d'X-men de la FOX, en detriment d'Aron Taylor-Johnson, que ho feia dins de l'UCM a 'Avengers: Age of Ultron'. Això és fruit que Disney va comprar els drets dels mutants a la FOX i ara poden fer el que vulguin. Lamentant que Johnson s'hagi pogut quedar sense feina, artísticament estic a favor. Peters ja va ser dels actors que més em van agradar a l'univers mutant. L'escena de Quicksilver és una de les més recordades i veurem si poden repetir quelcom semblant en la minisèria. Per cert, que per als boomers com jo Quicksilver sempre serà Mercuri.


Evan Peters com a Quicksilver (Disney+)

El moll de l'os està en la porta que deixa oberta aquesta aparició a tot tipus d'especulacions. La més potent la que indica que Quicksilver ha vingut directament des de l'univers X-Men (FOX). És a dir, és un altre Pietro. No és el que va morir en l'univers Marvel. És el pietro que es va unir als X-Men allí, i que aquí és mort. Per tant, els poders de Wanda o de qui estigui control·lant l'emissió, o tots dos combinats, han obert una porta dimensional per on poden passar d'alguna forma els personatges. A partir d'ara, qualsevol creuament és possible.

Que el Pietro de Wandavision és Quicksilver ho mostra el sisè capítol. Té els poders de velocitat i també els té un dels fills de Wanda. Que és mort també ho descobreix en una impactatnt imatge similar a la que ja hem vist de Visión mort. L'ambient Black Mirror, barrejat amb El Show de Truman i Expedient-X impregna ja tota la sèrie i ja ha aconseguit deixar-nos desitjosos de quina serà la resolució de tot plegat. Especial menció a l'easter egg del uniformes clàssics dels herois. Fan service imprescindible.

La Bruixa Escarlata autèntica (Disney+)


Però la gran pregunta és... per a quí emet Wanda? Aquí hi caben moltes teories, des de Mefisto (el diable), fins de Beyonder (El totpoderós), fins a Doom, Kang, la llista pot ser llarga. Sí queda clar que Wanda no control·la del tot el que passa i que no sap com va començar tot. Està control·lada ella mateixa per una entitat superior?

Sí està clar que no vol perdre Visión sota cap concepte, així que quan el seu marit ha près consciència de l'engany i ha intentat marxar, cosa que no pot fer, i comença com a consequència a re-morir, Wanda amplia el radi d'acció del seu control mental per evitar-ho. El resultat és que més persones han quedat atrapades a dins de la cúpula de la falsa fel·licitat, entre elles The girl on the chair un altre dels grans personatges de l'UCM i feliçment recuperat per a questa sèrie.

I tots amb hype per veure el setè capítol. Wandavision és dels productes Marvel fins al moment que millor captura la sensació de llegir un còmic a través de la pantalla, cosa que no totes les pel·lícules de cinema (de fet, son les menys) aconsegueix. És un sentiment molt gratificant.

Respecte al multivers crec que la sèrie hi aprofundirà poc, serà una picada d'ull, però molt significativa i que marcarà el futur d'aquest enorme gegant de l'entreteniment per a les futures trames en qualsevol format.

Què penseu? Per a qui emet Wanda? Com s'ha obert la porta amb l'univers X-Men? Veurem més personatges mutants? Tornarà també l'altre Quicksilver? Vindrà Magneto a reclamar la seva filla? Avengers, Assemble!

El Quicksilver que, de moment, no veiem a Wandavision (UCM)



 

dissabte, 6 de febrer de 2021

De la Segarra al Mundial

(...A l'espera de noves crítiques de sèries, pel·lícules i videojocs 'frikis' us deixo un dels darrers treballs en l'àmbit esportiu, aquesta vegada sobre el món del motociclisme...) 

Sergio Castro: "El motocross tiene poca repercusión pero he conseguido trabajar de lo que me gusta"



En Cervera llueve gasolina. Es un cántico que han hecho popular los hermanos Márquez para celebrar sus triunfos en la capital de la Segarra, pero la realidad también lo secunda por la afición que existe en la zona por el mundo del motor. Un ejemplo de ello es la actividad del piloto Sergio Castro. Afincado en Sant Pere dels Arquells, gestiona dos circuitos junto a su equipo y ya tiene configurado su nuevo equipo de motocross con el que intentará dar el salto a la gira europea del Mundial y cuya imagen definitiva se hará oficial en los próximos días.

Bajo el nombre de Team Castro MX, el joven piloto de 25 años Sergio Castro, que acumula 11 títulos de Catalunya, dos terceros puestos en el Campeonato de España y un Campeonato de España de las Autonomías 2019, aspira a dar el salto al Mundial. Los resultados le avalan, ya que en categoría MX1 Elite, ya sabe lo que es finalizar en el Top 5, con algún cuarto puesto y una manga ganada en su primera temporada.

"Con tres años ya daba saltos con la moto", explica Castro, que lleva 12 años afincado en Cervera y tres en Sant Pere dels Arquells una vez dejó su Barcelona natal. Castro ha contado siempre con el apoyo familiar y especialmente con el de su padre Antero Castro para cimentarse una sólida trayectoria. "Ahora estoy consiguiendo vivir de las motos, pero la disciplina del motocross tiene muy poca repercusión comparada con la velocidad u otros deportes en España, así que hemos tenido que hacer de todo; hasta una tienda online", explica Castro. Actualmente gestiona dos circuitos, el Sant Pere MX Park, "con el que la gente está muy contenta" y otro en Sant Antolí (Ribera d'Ondara). En ellos impulsa una escuela con entre 15 y 20 aprendices entre niños y niñas, para un total de más de 30 contando también a los mayores. También da servicio a particulares y veteranos. Entre los pupilos se encuentran seis chicas, una de las cuales, Aida Calero, compite con el equipo de féminas. Su escuela fue pionera en aplicar iluminación al circuito para facilitar al máximo la compaginación de los entrenamientos con los estudios en los pilotos más jóvenes, que gracias a los focos pueden rodar por la tarde-noche, como una actividad extraescolar más. De este modo, sus pupilos también van obteniendo resultados destacados en competición.

"El objetivo es disputar alguna carrera de la próxima gira europea, ya que por nivel tenemos el exigido; cada prueba suele tener unos 20 pilotos y lo verdaderamente difícil es hacerse con una plaza, pero cualquier prueba del Mundial te sirve para mejorar más de lo que harías en dos años de entrenamiento", asegura Castro.

De momento, Sergio Castro ha decidido aliarse con Nil Bussot, un corredor que puede incluso disputarle los resultados, con el que esperan que el Team Castro luche por el Top 5 Nacional. "Ha chocado en el mundillo que fiche a un corredor que normalmente sería uno de tus rivales, pero creo que de esta forma los dos pilotos creceremos juntos", explica Castro. Con más de 27.000 seguidores en las redes sociales, también ha abierto las puertas de sus circuitos varias veces a los referentes del motociclismo en las tierras de Lleida, los hermanos Márquez. "Nos llevamos bien y a Álex y Marc les gusta rodar aquí, de su mano han llegado otros pilotos de velocidad a interesarse por el mundo del motocross, ya que les sirve para entrenar". Otros pilotos como Maverick Viñales, Àlex Rins o Albert Arenas también han pasado por sus instalaciones. "Si desde el motocross aportamos algo a la velocidad pues mucho mejor", destaca Castro.

Los dos pilotos ya están preparando las inminentes competiciones. El principal escollo, como no, es económico. Castro cuenta con el apoyo de numerosos patrocinadores, siendo Kawasaki, el suministrador de las motos, el principal. Castro compite con una Kawasaki 450. El sueño del Mundial está a 50.000 euros de distancia y eso es por lo que va a luchar Sergio Castro junto con todo su equipo en los próximos meses.




dissabte, 14 de novembre de 2020

Les (meves) 3 raons per enganxar-se a la sèrie 'Cobra Kai' i una per deixar-la de banda


(Dos temporades, tercera en camí...)

1: EL REPARTIMENT ORIGINAL:

Posar cera, pulir cera”. Qui ens havia de dir a tota una legió de preadolescents cap a la meitat dels anys 80 que es podia arribar a cinturó negre de karate i impressionar tot el personal fent tasques de jardineria. Només calia el guiatge messiànic d'un venerable veterà de guerra immigrant japonès vivint mig d'incògnit al veinat al que t'acabes de mudar amb la mare soltera, ell amb càrrec de consciència per haver lluitat contra el seu poble natal a la Segona Guerra Mundial tot i estar convençut d'estar fent el correcte, i tot gràcies a que s'apiada de la teva fràgil estampa per donar-te les eines per fer-te valer per tu mateix i superar totes les pors i complexes. Fet. Karate Kid entrava així al cor te tota una generació i aquest mantra, posar cera, pulir cera, entrava per la porta gran al gran diccionari de frases fetes 'pop'.

L'ham de Cobra Kai, l'spin -off més popular del moment (amb permís de The Mandalorian) és, com ja és habitual darrerament, la nostàlgia. Molta canalla vam descobrir gràcies a la pel·lícula 'The Karate Kid' (John G. Avildsen, 1984) que no calia ser un portent físic per aprendre arts marcials. A més, aquestes podien esdevindre un camí per a superar les pròpies limitacions. Els gimnasos segur que en van notar l'efecte. Els aspirants a 'Daniel San' van proliferar. Si deixem de banda les qüestions de guió que hagin quedat desfassades (Daniel Larusso no deixa de ser a la pel·lícula el gripau que es transforma en príncep blau per rescatar la princesa) el cert és que la cinta dels anys 80 tenia la seva vessant inspiradora. ¿Què passaria, però, si miressim la història des del punt de vista de l'abusador? ¿Quines motivacions tenia Johnny Lawrence? ¿Com havia arribat a ser el buc insígnia del gimnàs dels macarres Cobra Kai? ¿Per quins camins el va portar la vida després de perdre davant del deixeble de l'entranyable i misteriós Senyor Miyagui? Aquesta és la història que ens explica la sèrie.

La curiositat de veure els actors Ralph Macchio i William Zabka encarnant de nou l'icònic Daniel Larusso i la seva nèmesi Johny Lawrence és un altre dels atractius clars d'aquesta ficció. El detall que siguin els actors originals atorga una credibilitat inicial a la continuitat que, d'entrada, et predisposa a mirar amb un somriure als llavis. Això, unit a una equilibrada utilització dels flashbacks i l'original plantejament de fer del perdedor el protagonista de la història, fa que en pocs minutos ja estem enganxats a la trama. La durada dels episodis, d'entre vint minuts i mitja hora, també encaixa amb la filosofia de la proposta i pot ser que et sorprenguis mirant més d'un capítol seguit en cada asseguda. Així que, si vols que et duri, dosifica una mica. També et trobaràs de sobte sense enyorar el Senyor Miyagi, el veritable personatge immortal d'aquesta nissaga. Tot i això, hi és present, cosa que s'agraeix i fa molta companyia.


2: EL SENTIT DE L'HUMOR:

L'autoparòdia constant és un dels segells de la sèrie. S'exageren els trets més distintius del caràcter dels personatges, sobre tot dels dos protagonistes. Daniel sempre amb un aire de superioritat moral. Johny masclista i missògin sense questionar-se si hi ha alternativa fins al ridícol. El gimnàs Cobra Kai reobert amb un exèrcit de figa-flors com a deixebles. Sempre hi haurà alguna escena que t'arrencarà un somriure en el marc d'un metratge orientat a l'entreteniment sense pretensions. Què més podem demanar?


3: EL RECONEIXEMENT POPULAR:

La sèrie, que originalment es va estrenar a 'youtube' fa uns dos anys (Youtube RED) és un bon exemple de com enfocar una seqüèl·la. Els personatges son coneguts i hi ha reflexes d'allò que ens va enamorar en el seu dia, però no es conforma amb jugar la carta nostàlgica i ens proposa una evolució que aporta frescor i convida a seguir els embolics que es generen. El pas del temps ha originat noves situacions i dificultats i hi ha originalitat en com es resolen. L'arribada de la sèrie a una gran plataforma l'ha catapultat i ha fet que es guanyi el reconeixement popular. Ha estat el públic qui li ha atorgat el seu favor i com hi ha fascinació en formar part d'un fenòmen quan esclata, et serà reconfortant retrobar-te amb una història d'aventures d'infància actualitzada al Segle XXI. Convida a fer volar coloms i preguntar-se quants personatges més podríem recuperar. Què se'n va fer dels Goonies? Segueixen casades les parelles de Friends? S'ha pogut jubilar feliçment l'equip-A, o encara el persegueix el pentàgon, o pitjor, van ser tancats a Guantánamo?


LA VIOLÈNCIA GRATUITA: 

Si sou dels que no acabeu d'entendre la tendència de la ficció nord-americana d'arreglar-ho tot a cops de bastó i, a més, us genera rebuig pel fet antieducatiu, passeu de llarg. Us sagnaran els ulls veient grups d'adolescens i persones adultes comportar-se de forma fidel al que s'esperaria d'aquesta mena de persones en la realitat, amb virtuts i defectes, fortaleses i febleses i, un fotograma i una absurda línea de diàleg després, arromangar-se i originar batusses memorables en els llocs més pintorescos, des del centre comercial, als passadissos de l'institut. Si no tolereu aquest codi (és clar, tractant-se d'una sèrie sobre karate semi-fantasiós de culte per a nerds què es podia esperar) no és el vostre producte.


LA CURIOSITAT: https://www.youtube.com/watch?v=aQw70uRbhPo&t=435s

VERSIÓ PODCAST: https://anchor.fm/rocknroll-tennis--telemac/episodes/Mis-3-razones-para-engancharse-a-la-serie-Cobra-Kai-y-una-para-pasar-de-largo-emer76 / 

SPOTIFY: https://open.spotify.com/episode/5FARN9APa2URQ83NeBn29T?si=5T9ze1P8R3W-KDxBzqSX5g

MÉS CONTINGUTS A PATREON: https://www.patreon.com/debachiller