Lectura a canvi d'un cafè / Invitas?

dijous, 31 d’agost del 2023

Delorez Florence Griffith-Joyner: Flo Jo

Avui, en aquest repàs per la trajectòria de les grans esportistes de la història tornem a mirar cap als anys 80 del segle passat per recuperar el nom de l'atleta nord-americana Delorez Florence Griffith-Joyner, més coneguda com a Flo-Jo. Nascuda a Los Ángeles, Califòrnia, el 21 de desembre de 1959, va ser una especialista en proves de velocitat i, entre les seves fites, brillen amb llum pròpia les tres medalles d'or i una de plata que es va penjar en els Jocs Olímpics de Seúl de l'any 1988. Gairebé tres dècades després els seus records de 100M en 10.49 segons y 21.34 en 200 metres llisos, romanen imbatibles. La història en color de rosa ens parla d'una atleta que havia obtingut resultats modestos i que, quan ja pensava més en els seus negocis paral•lels que en els entrenaments, va rebre un nou impuls i va ressorgir com una au fénix, cambiada físicament i pulveritzant registres per convertir-se en una figura icònica. Flo-Jo no només va destacar per la seva velocitat explosiva, sinó també pel seu estil inconfusible. El seu audaç sentit de la moda i les seves cridaneres ungles llargues, que la van convertir en una referència de la moda i una inspiració per a generacions futures d'atletes. Alguna cosa de Flo-Jo hi ha en les referents actuals. Si mirem a l'atletisme espanyol, en noms com Anna Peleteiro. I si mirem a casa nostra, atletes com Berta Segura. La cara B del conte ens parla de les sospites constants de dopatge que apareixien sempre al costat de les seves portentoses actuacions. Griffith es va retirar tot just després d'assolir la glòria olímpica l'any 1988. Casualment, va fer l'anunci una setmana després que es fes públic un canvi de normativa segons el qual les proves antidopatge passaven a ser a l'atzar fora de la competició el 1989. Ja fora del focus, la seva sobtada mort el 1998, amb només 38 anys, va reactivar la polèmica sobre si un suposat abús d'asteroides havia tingut alguna cosa a veure. Oficialment, Flo Jo va morir per asfíxia durant una convulsió severa per epilèpsia. Segons la seva família, Florence patia convulsions des del 1990 per una malaltia congènita. Segons l'oficina del Sheriff d'Orange County, l'única medicació que es va trobar en el seu organisme en el moment de la seva mort van ser dosis mínimes de medicaments comuns. Flo Jo es va retirar sense haver donat mai positiu i tots els seus records es mantenen en vigor.

diumenge, 6 d’agost del 2023

Alexia Putellas: 'Labor omnia vincit improbus'

Alexia Putellas (FCB)

Alexia: L'estrella que mai va somiar amb ser futbolista

(Col·laboració amb UA-1 Lleida Ràdio)

Labor Omnia Vincit i Alea iacta est. Aquests dos coneguts llatinismes tenen una altra cosa en comú a banda de ser locucions clàssiques esdevingudes refranys de la nostra cultura: están tatuats sobre la pell d’Alexia Putellas, la millor futbolista del món.

La primera es tradueix com “el treball ho venç tot”. Conduir la seva carrera esportiva sota aquest lema li va permetre, potser sense premeditació, estar preparada quan, de cop i volta, el món va decidir posar el focus en el futbol practicat per les dones. Dues pilotes d’or consecutives i la munió de títols guanyants amb el Barça van ser el resultat. L’estatus d’icona mundial arriba amb la contrapartida que cal tindre les espatlles prou fortes com per a suportar-lo, però Alèxia estava preparada. Estava preparada perque en el seu cap el treball ho venç tot i ella ha seguit tractant la seva professió amb el mateix respecte ara que ocupa portades, omple hores d’informatius i protagonitza documentals, que quan els resultats dels seus equips amb prou feines mereixien breus en les pàgines dels diaris. Sens dubte, estava preparada.

Alea iacta est. “Si el destí té escrit per a mí que no torni a jugar a futbol, me n’aniré en pau”. La jugadora de Mollet del Vallès, nascuda el 1994, pensava això poc després de trencar-se els lligaments encreuats del genoll. Hi ha coses que potser ja están escrites però, com deiem, el treball dur pot amb tot. Ha de poder amb tot. És la darrera esperança. “De petita no somiava amb ser futbolista perquè no existia això”, confessa la referent actual, ja convertida en estrella. Destí o treball dur? Que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions. Tampoc em vull oblidar de totes les Alexies de les nostres terres de Ponent que porten anys picant pedra amb la única pretensió de gaudir del seu esport.

Ad maiora. És un tercer llatinisme que la migcampista blaugrana i de la selecció espanyola porta escrit al cos. Significa, cap a coses grans. El futbol no para i Alexia tindrà al Mundial d’Austràlia i Nova Zelanda l’oportunitat d’impacte internacional que la lesió li va negar en la darrera Eurocopa. La crack blaugrana, juntament amb les seves companyes i rivals, van formar part de l’històric récord de 91.553 persones en el partit de Champions contra el Madrid al Camp Nou. Qui sap si Alexia sortirà campiona del món amb Espanya? O si aconseguirà, com a punta de llança de la seva generació, una igualtat efectiva i total amb els homes. El que sí sabem és que avui en dia moltes nenes se’n van a dormir somiant que algún dia voldrien ser com Alexia Putellas. Una Alexia Putellas que quan era nena i se n’anava a dormir, no tenia referents amb els que somiar. Les nenes poden somiar avui en arribar a ser com Alexia Putellas i això, ni tan sols implica que sigui jugant a futbol. Em costa pensar en alguna cosa més gran cap a la qual Alexia Putellas pugui anar.

dissabte, 24 de juny del 2023

The Legend of Zelda: El Éxito Asegurado de una Épica Aventura en la Gran Pantalla

 

Foto: Nintendo

Desde su debut en 1986, "The Legend of Zelda" se ha convertido en una de las franquicias de videojuegos más queridas y exitosas de todos los tiempos. Con su cautivadora narrativa, personajes carismáticos y vastos mundos por explorar, no es sorprendente que los fanáticos se hayan preguntado durante mucho tiempo si esta increíble saga podría trasladarse con éxito al cine. Los rumores sobre una película de Zelda que estaría supuestamente en desarrollo se intensificaron a raíz del exitoso estreno del film de animación de Super Mario, otro de los personajes mundialmente conocidos de la 'Gran N'. En este artículo, exploraremos tres razones por las cuales una adaptación cinematográfica de "The Legend of Zelda" sería un rotundo éxito.


1.      1.- Un Universo Rico y Mágico: "The Legend of Zelda" cuenta con un universo inmersivo lleno de magia, misterio y aventura. Desde los vastos campos de Hyrule hasta los oscuros y peligrosos calabozos, este mundo ofrece un telón de fondo visualmente impresionante y repleto de criaturas míticas y paisajes pintorescos. La adaptación cinematográfica permitiría a los espectadores sumergirse en este universo de una manera completamente nueva, brindando la oportunidad de explorar sus rincones más profundos y llevar la magia de Hyrule a la gran pantalla.


2.2.- Un Héroe Legendario: Link, el protagonista de la serie, es un personaje icónico y valiente que ha cautivado a los jugadores durante décadas. Su historia de valor, sacrificio y determinación resonaría fuertemente en la pantalla grande. Al adaptar "The Legend of Zelda" al cine, se presentaría la oportunidad de dar vida a Link de una manera más personal y emocional. Los espectadores podrían seguir su viaje épico, sentir su lucha contra el mal y experimentar su crecimiento como héroe. Esto sería un deleite para los fanáticos leales y, al mismo tiempo, atraería a nuevas audiencias que aún no han tenido la oportunidad de explorar este fantástico mundo. La gran pregunta es si funcionaría en la gran pantalla un héroe mudo, como es Link en los videojuegos. La respuesta más lógica es que no, como mínimo durante todo el metraje, así que lo más probable es que uno más de los alicientes de esta adaptación cinematográfica fuera escuchar la voz del hyliano de la túnica verde por primera vez.

3. 3.- Narrativa y Emoción: Las historias de "The Legend of Zelda" están llenas de elementos narrativos cautivadores y emocionales. Desde la búsqueda de la Princesa Zelda hasta la lucha contra el malvado Ganondorf, estos relatos tienen el potencial de generar una gran cantidad de emoción en la pantalla grande. La adaptación cinematográfica permitiría expandir y profundizar aún más en estas historias, creando momentos memorables y conectando emocionalmente con los espectadores. Además, las sagas de "The Legend of Zelda" ofrecen una gran variedad de géneros, desde la fantasía épica hasta el drama, la comedia y el romance, lo que proporciona una base sólida para una experiencia cinematográfica rica y diversa.

    "The Legend of Zelda" es una franquicia que ha dejado                         huella en el mundo de los videojuegos, y su potencial                         para una exitosa adaptación cinematográfica es innegable.                Con su universo mágico, personajes inolvidables y                                 narrativas emocionantes, la saga tiene todo lo necesario                         para cautivar a las audiencias en la gran pantalla.                                 (Este artículo ha sido creado con ayuda de la inteligencia artificial Chat GPT).


dissabte, 16 de juliol del 2022

Pistes en igualtat

 Hola bon dia, aprofitant aquests dies de vacances us deixo una lectura més d'estiu actualitzant el blog amb un dels darrers reportatges que he publicat al diari LA MAÑANA

Bon estiu!






dimarts, 21 de setembre del 2021

Les (meves) 3 raons per veure ‘Creation Stories’ i una per deixar-la de banda

 

Una història al·lucinògena a través de 30 anys de cultura alternativa i de tota mena d'excessos


1.               Surt Oasis, no pot fallar:

Cinc anys després del documental Supersonic arriba als cinemes la plasmació en pantalla gran dels històrics dos concerts de la banda de rock alternatiu britànic Oasis a Knebworth l’any 1996 davant 250.000 persones.

 

Oasis mereix molts capítols a part, però darrere del peculiar èxit de la banda dels germans Gallagher s’amaga una altra història tal vegada més fascinant. Una història que s’explica amb un nom. El nom d’Alan McGee. O el que és el mateix. El nom de Creation.

 

Per descobrir aquesta història existeix des del passat mes de març del 2021 una porta d’accés que, a més, funciona com a delirant entreteniment. Es tracta de la pel·lícula Creation Stories.

La vida d'Alan McGee és digna de ser coneguda

2.- La resta d’històries que no tenen res a veure amb Oasis.

Però si els rockers de Manchester no son sant de la vostra devoció, tranquils, aquesta no és una pel·lícula sobre Oasis. Darrere de la discogràfica Creation hi ha molta més història que descobrir.

 

El director Nick Moran recull l’autobiografia d’aquest personatge inqualificable que és Alan McGee a través del qual repassem el naixement, creixement i implosió de la cultura pop i com passa de l’underground més absolut dels anys 70 i 80 al domini del mainstream als anys 90. No és casualitat que la discogràfica quebrés el 1999 i McGee l'hagués de malvendre a Sony per 30 milions de dolars. Possiblement la millor mala venda de la història de la indústria musical.

 

La llista de bandes que engreixen el mite de Creation Records inclou propostes com My Bloody Valentine, The Jesus and Mary Chain, Primal Scream, SuperFurry Animals o Saint Etienne. Però també Heavy Stereo, Teenage Fanclub o Ride.

 

Els tentacles de Creation Records son profunds i arriben a entroncar fins a l’acid house. La famosa careta groga somrient, la primera emoticona? està emparentada amb la manera que Creation va treure de l’obscurantisme de la mítica Hacienda la nova moda musical electrònica que venia dels Estats Units i la va acostar al gran públic.


Creation va donar forma a la cultura pop britànica de finals del segle passat


3.- La vibració Trainspoting

Tots aquests successos es narren en una sèrie d’episodis trepidants que portaran McGee, amb evidents demostracions del surrealisme i les casualitats de la vida, de cambres de bany infectes de clubs londinencs on la ferum de pixum s’entrellaça amb les ratlles de cocaïna, al número 10 de Downing Street. La producció és la mateixa que la icònica Trainspoting i hi ha una vibració que prové d’aquest clàssic en aquest testimoni audiovisual que, com tot bon biopic, barreja la fabulació amb els fets fefaents, que ascendeixen així a la categoría de mítics.  Idiosincràsia pura de què és el Regne Unit i com tota la seva grandesa reposa en un fangar de misèries de la mateixa magnitud.


Malgrat que la matèria primera és or, com a biopic Creation Stories no és un gran treball. Li manca profunditat i perspectiva per explorar totes les arestes de cada època en la qual s'endinsa. El metratge tampoc fa justícia a la fenomenal banda sonora de la que disposa. Així que o us apropeu sense l'expectativa d'endinsar-vos en profunditat en els temps que es narren, com si estiguéssiu allí, o la deixeu de banda. La pel·lícula es mira més com un 'collage', com un auca que va entrellaçant situacions, que com una fidel representació històrica dels ambients i dels personatges que poblaven els carrers aleshores. En cert sentit és una oportunitat fallida. En això s'assembla als artistes i empresaris que representa.


Mira-la abans o després d'escoltar God Save the Queen (Sex Pistols); Loaded (Primal Scream)i Rock'n'roll Star (Oasis).

Per ampliar: 

Creation Stories: Riots, Raves and Running A Label (https://www.goodreads.com/book/show/18880733-creation-stories)



Abans que Creation va estar Factory, però aquesta és una altra història. Si hi ha molta curiositat, cal visitar 24 hour party people.

dimecres, 12 de maig del 2021

The Falcon and The Winter Soldier VS. Wandavision ¿Quina sèrie de l'univers Marvel (UCM) és millor? ¡Hi ha guanyadora!

Marvel Studios / Wanda i el Falcó

 

Loki entrarà a les nostres vides el proper 9 de juny després de l'avançament de l'estrena i ho farà com un huracà refrescant que ens posarà potes en l'aire. El Déu asgardià de l'engany, germà de Thor, remourà els fonaments de l'univers Marvel. A mode de Doctor Who entremaliat, promet disbauxa infinita navegant per l'embolic de les línies temporals.


Abans, però, hem gaudit de dos bons preludis amb les aventures de Wandavision y The Falcon and The Winter Soldier. Un cop visionades les dos primeres propostes en el format sèrie tant de moda actualment de la fase quatre de la nissaga de Marvel Studios, la pregunta sorgeix de forma inevitable. ¿Quina ha estat millor? Jo tinc una guanyadora i donaré alguns arguments per sostenir la meva apreciació, però, abans, capbussem-nos en les impressions generals del públic.


Els dos productes han estat el fenomen audiovisual de l'entrada del 2021. Un any que, de moment, està resultant igual o més dur que 2020, però això son figues d'un altre paner. Entreteniments com els que ofereix Marvel ens permeten ajornar per uns minuts l'obligatorietat d'afrontar les dificultats del dia a dia.


Segons la mateixa Disney, el Falcó i el Soldat d'hivern ha estat l'estrena més vista d'una sèrie a la plataforma Disney+. Ha superat, per tant, a Wandavision i també a The Mandalorian, el també exitós spin-off de Star Wars.

Marvel Studios / El US Agent ha estat sorprenent




Els fans han reaccionat bé al final, atenent als sacralitzats (en excés?) comentaris a les xarxes socials, en contra del que va passar amb Wandavision, que va suscitar més divisió d'opinions.


Twitter / The Falcon ha agradat el 'fanbase'


Sense ànim d'anar a la contra, el meu veredicte és que és millor Wandavision


De debò? Estàs segur? Tota aquesta història de les paròdies de les sit-com clàssiques t'ha convençut? No t'importa que traeixi els trets d'identitat de Marvel?


Un moment, un moment. No ens envalem. Intento explicar-me.


Wandavision m'ha semblat una sèrie més agosarada (dins el marc que pot arriscar una factoria mainstream com Marvel). Tot i que algunes promeses que apuntava no s'han resolt com els seguidors s'havien figurat, opino que Wandavision ha generat més debat i ha animat més teories esbojarrades, que és un dels entreteniments de les sèries de superherois. Trair no traeix. Més aviat al contrari. Marvel s'ha caracteritzat per ser l'editorial que explorava narratives alternatives i deformava els enfocs dels seus personatges.


Quan miro en format audiovisual històries procedents del món de la vinyeta sempre penso com de semblant a llegir un còmic en moviment és el que estic mirant. I de còmics n'hi ha de molts gèneres, tants com a les novel·les. En el cas que ens ocupa Wandavision s'assembla més a un còmic que The Falcon and The Winter Soldier, que és més una sèrie thriller d'acció els personatges de la qual resulta que són herois de còmic. És una diferència subtil, pero es deixa notar.


The Falcon és, això sí, un gaudi per als sentits. Escenes espectaculars, molt de pressupost, coreografies d'acció carregades d'adrenalina i vestits espectaculars, amb permís del look final de la bruixa escarlata. Imperdible.


Les interpretacions també m'han semblat més interessants a Wandavision. Tant Olsen amb Wanda, com Vision (Paul Bettany). Vision, un personatge complex i l'adaptació del qual significa tot un repte que Bettany supera, fins i tot dotant-lo de varietat de registres. També destaquen la resta de secundaris i secundàries, amb menció especial per a Kat Dennings (deliciosa) i Kathryn Hann (evitem l'spoiler en aquest punt, per si de cas). En el cas de The Falcon les actuacions tenen un regust familiar de cosa vista; correctes, però més convencionals, fins i tot la del malvat baró. Tot i així, destaca el descobriment de l'US Agent, un personatge que espero prengui rellevància en properes entregues i a qui instantàniament imagino creuant-se amb Frank Castle (The Punisher) per endinsar-se en alguna trama obscura.


Marvel Studios / Els dissenys son espectaculars


I tot i que el final de Wandavision no va ser tan èpic, va deixar, de nou, més portes obertes de cara a un futur que esperem que sí arribi a les expectatives del que promet amb la descarrega de pel·lícules als cinemes i la resta de sèries que ens queden per veure...


... Loki, aquí t'esperem, amb els braços oberts...


Marvel Studios / El Déu més entremaliat



Per a més continguts, només per a tu: https://www.patreon.com/debachiller?fan_landing=true


dimarts, 20 d’abril del 2021

Trencant el sostre de vidre, també a les banquetes

Des que l'entrenadora Carla Estopà es va posar al front del primer equip femení del CF Pardinyes, que milita a la Primera Nacional, l'equip ha agafat velocitat de creuer i, malgrat totes les dificultats de jugar en un camp amb una gespa artificial antiga, que s'ha de canviar i que està provocant lesions de gravetat, les futbolistes mostres il·lusions renovades sobre el terreny de joc en cada partit. Estopà és encara una de les poques primeres entrenadores d'un primer equip fins i tot dins el mateix futbol femení, ja no cal dir-ho en el masculí. Malgrat tot (i malgrat les diferències salarials en l'esport professional, que tampoc s'escurcen, de moment), l'oportunitat que està aprofitant la tècnica del Pardinyes és un pas endavant més en la tasca d'anar trencant tots els sostres de vidre que quedin encara en la societat.


(Notícia publicada al diari La Mañana)