Lectura a canvi d'un cafè / Invitas?

dimecres, 21 de desembre del 2011

Margaret Thatcher o la pel·lícula de l'alta política

El pilot a càrrec de l’avió Harrier que està a tan sols uns segons de ser abatut per l’exèrcit argentí a la batalla de la platja de Puerto San Carlos és incapaç de treure’s del cap el rostre d’una dona mentre l’explosió del seu habitacle l'esquartera el cos en mil trossets. El rostre que l’acompanya en el seu trànsit en deixar aquesta vida no és el de la seva esposa, ni el d’una ex nòvia amb qui va gaudir molt o el del primer amor. Ni tan sols és el rostre d’una cosina, la germana o el de la seva mare. Abans de morir, el pilot només veu la cara de Margaret Thatcher.
            Tal vegada l’orgullós membre de la divisió de l’aire de l’armada britànica que acaba de morir ben poc es podia imaginar un destí tan tràgic quan va sortir de Southampton a bord del transatlàntic Queen Elizabeth juntament amb 3.000 voluntariosos companys soldats cap al Teatre d’Operacions de la Guerra de les Malvines l’any 1982, però qui tal vegada sí que havia sospesat tots els riscos i, malgrat tot, va decidir enviar els seus compatriotes de l’exèrcit al camp de batalla va ser, des d’un fred despatx del número 10 de Downing Street, la primera ministra anglesa. La implacable dama de ferro. Margaret Thatcher.
Margaret Thatcher (c)
            Icona política i mediàtica dels anys 80, la figura de Margaret Thatcher segurament donarà per a molta més literatura i productes de consum per al gran públic, des d’altres títols cinematogràfics fins a documentals i literatura diversa, però donat el clima actual de forta crisi (no només econòmica) i de retorn a la primera línia de la política de la visió del món neoliberal egemònica al món dels negocis i de l’empresa des de fa decenis, aquest primer intent de convertir en una pel·lícula alguns dels episodis que van marcar la trajectòria d’aquesta política el nom de la qual ha passat a la història com a sinònim de duresa i manteniment de les pròpies conviccions contra tot i tothom, es fa particularment atractiu i interessant. A més, és una proposta britànica, per la cual cosa també pot ser curiós comprovar quin és el retrat que un cineasta anglès elabora d'una de les figures polítiques més controvertides de la Gran Bretanya. La pel·lícula, que ha dirigit Phyllida Lloyd (http://www.theironladymovie.co.uk/blog/), es centra en els mesos concrets durant els quals Thatcher ha de lidiar amb el manteniment de la seva popularitat mentre envia el país a la guerra amb Argentina.
            El punt d’oportunisme del projecte és obvi.  Els violents disturbis a Anglaterra de fa uns mesos, units a la gestió neoconservadora del premier britànic David Cameron, provoquen bé sigui conscientment o inconscient, una repentina fascinació per uns temps passats que ara se’ns presenten com molt similars al període d’incerteses que travessem acualment, amb la salvetat que Miss. Thatcher no es podia obrir aleshores un compte de twitter.
Meryl Streep, caracteritzada com Margaret Thatcher
            Menció a part cal fer de l’actriu escollida per retornar a la vida la dama de ferro al cel·luloide: Meryl Streep. Tant bon punt vaig tenir coneixement que existia aquesta pel·lícula i qui en seria la protagonista vaig tindre la sensació instantània que serà un èxit. De moment, només hem pogut gaudir imatges del trailer de la cinta, però es pressumeix un d’aquells papers que reportaran a la veterana actriu premis i reconeixements diversos. Personalment, m’agradaria que la interpretació estigués a l’alçada de la que ens va regalar Bruno Ganz a El Hundimiento.
            L’estrena està prevista per al cinc de gener. Més enllà del més o menys d’acord que estigui amb la ideología del personatge, que, per cert, encara viu; o de les antipaties o simpaties que inspiri, jo no me la penso perdre. D’entre totes les cites de la dama de ferro que he trobat a internet (wikiquote) trio aquesta per acomiadar la ressenya: pensar de forma realista mai ha portat ningú enlloc. Sigues fidel al teu cor y lluita pels teus somnis. A que no sembla pronunciada per l’autora?


FITXA TÈCNICA: http://www.filmaffinity.com/es/film820847.html

dilluns, 6 de juny del 2011

INDIGNAT AMB MARTA ALÒS

La diputada per CiU al Parlament, Marta Alòs
Diari La Mañana (8/06/2011)

Gràcies Marta Alòs! Articles com el teu (http://www.segre.com/viure-per-veure/article/indignacio-amb-els-indignats/) són el millor combustible per mantindre viu el moviment 15M. M’agradaria pensar que l’escassa amplitud de mires que demostres en el teu escrit, que et porta a afirmar coses com “han triat el camí més fàcil, el de la indignació com a final de trajecte” respon a una estratègia, però lamentablement estic convençut que no és així, sinó que realment penses tot això que has escrit i que has posat a disposició de tot Lleida perquè ho llegís. Quina baixesa intel·lectual m’ha transmès! Quin populisme més simple!
Jo no sóc més que un encuriosit per aquest moviment, que no em pertany. La indignació ha partit de gent molt més valenta que jo. M’hi he apuntat en trobar per fi un espai on dir el que penso sense que em mirin com a un estrany. No et preocupis, Marta, que els nois i noies, prou durs com per aguantar una brutal acció policial que tu qualifiques de “sacsejada”, ja han agafat els rems i estan remant. I la barca que governen, entre d’altres coses, va encaminada al port de canviar-te l’astronòmic sou de diputada que cobres (http://www.parlament.cat/composicio/regim_economic.pdf) per un de més just que ens sembli més coherent a la majoria de ciutadans i ciutadanes. Et sembla una proposta prou concreta, o cal que especifiqui encara més?

dijous, 2 de juny del 2011

RESPOSTA A M.DOLORS PUIG SOBRE LA INDIGNACIÓ

Desallotjament del 27 de maig a Lleida

Publicada al diari La Mañana (2-06-2011)
Li dóno la raó M. Dolors: “la democracia és així: drets i deures; parlar i escoltar; saber exigir i saber cedir; exposar raons i escoltar les dels altres…” tot el que no fan els bancs i els polítics davant els desnonaments injustos o ordenant càrregues policials com les de l’indigne divendres 27 de maig de 2011. Com el que es qüestiona precisament ara és que aquest sistema nostre sigui veritablement una democràcia, de moment hi ha un buit de poder moral que legitima els acampats per mantindre’s a la plaça. Les persones indignades són cíviques i respectuoses, però no confonen el civisme amb la por ni el respecte amb la submissió.
Vostè diu que el veïnat està preocupat i que els comerciants han notat un descens de vendes. Jo dic que una veïna de 60 anys que un matí portava altruistament un gaspatxo per als joves reunits a la plaça i es va trobar de patac amb una regidora de l’ajuntament de Lleida intentant cohaccionar-los, es va atrevir a dir-li a la cara que la concentració no molestava ningú i que tot el barri estava ben content de la vida que li donava a l’àgora.
També li puc dir que els comerciants amb el que estan indignats és amb el nyap d’obra construïda a Ricard Viñes que, entre d’altres coses, no realitza el drenatge correctament, provocant que cada cop que plou es formin enormes tolls fangosos a les zones de gespa i rierols que impedeixen l’entrada a alguns establiments. A més, els comerços han acollit amb al·legria les reunions espontànies dutes a terme en les seves terrasses (amb consumicions incloses) o les compres d’incomptables persones per cedir-les desinteressadament a l’acampada. Ho veu que n’és de fàcil el populisme i  la demagògia?

dimarts, 31 de maig del 2011

RESPOSTA A JOSEP MARIA FORNÉ I FEBRER (Professor de Filosofia)

Josep Maria Forné
Publicada al diari La Mañana (1-06-2011).
Benvolgut senyor Forné,

He llegit amb gran interès el seu article d’ahir 31 de maig titulat Els indignats, un estímul per al canvi. Estant d’acord en la reflexió general que el recent moviment necessitarà canalitzar les seves revindicacions de forma adequada passat l’esclat inicial d’indignació, m’agradaria rebatre algunes qüestions.


En primer lloc: donem-li paciència, no? Amb prou feina fa una setmana que una munió de gent, la majoria de la qual no es coneixia de res abans, ha decidit trobar-se espontàneament al carrer per compartir unes inquietuds que fins ara només deien en veu alta a la sala d’estar de casa seva. Quin gran triomf! Com a educador i persona sabia, l’encoratgo fermament a que es posi en contacte amb el moviment a través dels molts canals existents, com el recent creat fòrum (http://ricardovinyes15m.foroactivo.com/) on podrà no només analitzar d’es del púlpit, sinó llençar idees i propostes de cap a on creu que el moviment s’hauria d’encaminar per assolir els seus objectius. Qualsevol idea és benvinguda! Aquest canvi ens implica a totes i a tots.

Sobre les hipotèques, ningú parla d’el·ludir responsabilitats, però no li sembla ja prou pena perdre casa teva perquè t’has quedat a l’atur i el banc no t’ha ofert cap mena de sol·lució per superar el tràngol que no impliqués deure’ls encara més diners? I a sobre de quedar-te sense sostre, el banc et reclama el que queda de deute per culpa de les seves escandaloses taxacions a l’alça! I parla de responsabilitat individual? La cara de vergonya li hauria de caure als irresponsables que fan això, no als deutors de bona fe que només aspiraven a proporcionar un sostre digne a les seves famílies. Per accedir als crèdits tothom va tindre les màximes facilitats, però per tornar-los tot són dificultats. Sincerament, no ho veig just i per això exigeixo una reforma immediata de la llei hipotecària espanyola que proporcioni una sortida equitativa a aquesta situació.



dissabte, 28 de maig del 2011

CARTA OBERTA A ÀNGEL ROS

L'actor Toni Albà caracteritzat com a Àngel Ros
Publicada al diari Bon Dia (29-05-2011).
Benvolgut Àngel Ros,    

En primer lloc dir-li que aquesta carta arriba tard. Les idees principals estan escrites abans de la lamentable actuació policial a les plaçes de Catalunya i Ricard Viñes de Barcelona i Lleida, i altres, el divendres passat. Quina llàstima! De tota manera, la vull reproduir igualment, perquè necessito manifestar el profund sentiment de desolació que m'envaeix en aquests moments.

Fa uns díes vaig llegir a la premsa una entrevista en la qual un periodista va escriure que vostè va dir (hem arribat a un punt que s'han de dir així les coses, ja no val amb dir senzillament: vostè ha dit -quina pena!- tanco parèntesi); que vostè pensa que tot polític ha de tindre un component de despotisme il·lustrat. Jo no sóc polític i suposo que tampoc entenc, de política. Evidentment no sóc polític professional -expressió abominable que proposo que es començi a esborrar de l'imaginari col·lectiu- i sé que trobarà, si vol, la manera de rebatre'm i fer-me quedar en evidència. No m'importa. Però el que sí em considero és una persona que des que té ús de raó s'ha intentat guiar pel sentit comú, equivocant-se més vegades que encertant. Partint d'aquesta posició li pregunto, directament: Però que ha perdut el nord? M'està dient que el seu model és Lluís XV? Un monarca absolutista que va acabar atiant el foc de la revolució francesa (més informació: http://es.wikipedia.org/wiki/Despotismo_ilustrado). Vull recordar com va acabar la revolució francesa, amb centenars de caps rodant per terra ajusticiats per les fulles de les guillotines, entre ells els caps dels mateixos homes i dones que l'havien impulsat, la revolució; com, per exemple, Maximilien Robespierre. I tot ho va fer el poble indignat!

Per dir-li el següent que necessito dir-li, aprofitaré el text d'un poema, del qual no diré el títol perquè vull recalcar que agafo les paraules d'una cançó emotiva que té moments que m'emociona, com moltes altres cançons i poemes, i que no el trio enlairant-lo com a cap mena d'himne sota cap bandera, cosa que faig per intentar no ferir cap sensibilitat. Ara bé, la cançó a la qual em refereixo diu, entre d'altres coses, "que tremoli l'enemic" i "esmolem ben bé les eines". A les places dels pobles i la ciutat de Lleida, de les ciutats de Barcelona i Madrid, de Catalunya, d'Espanya i de tot el món s'estan esmolant les eines; les eines de la paraula, de la raó i del sentit comú que aquesta dictadura del capital usurer ens ha manllevat d'arrel en un acte subtil d'estafa general que es recollirà en els llibres d'història com un dels moments moralment més baixos de la història de la humanitat. He dit. Ah! i els enemics, evidentment, ja esteu tremolant. La pólvora està atiada, però només desitjo i encoratjo a tothom que s'ha unit al moviment sense dubtar-ho veient l'oportunitat que ha estat esperant tota la seva vida, que impedeixin que l'espurna que està llençant el sistema no encengui la flama de la violència, sinó la d'un sentit comú irrefutable.

Ara, és el moment de la frase de la carta que, tristament, ja està desfassada en el temps, així que la cito entre cometes: "perquè en el moment que qualsevol agent policial, del cos que sigui, només aixequi la mà contra estudiants de sociologia, medicina, història, biotecnologia (una de les seves estimades branques del coneixement, segons tinc entès, senyor Ros) i tota la resta de gent que ha decidit concentrar-se uns dies a la plaça Ricard Viñes per trobar-se, coneixer-se i aglutinar una comunitat amb la voluntat comuna de construir un món millor almenys per als nostres fills i filles si aquest ja no pot ser per a nosaltres, haurem retrocedit com a societat 40 anys endarrere. És això el que vol?". Bé. Evidentment s'ha demostrat fefaentment que és això, el que volia. I si no és així, ho ha semblat de totes totes. Afortunadament, més, moltes més de 2.000 veus, i incomptables més veus de cor i d'esperit, van cridar amb una sola veu que no estan disposades a permetre-ho. I ja no tenim por.

Vull recordar-li també, Àngel, que s'ha presentat a les darreres eleccions locals sota unes sigles que signifiquen Partit dels Socialistes de Catalunya. Doncs permetim que li digui que fa anys que el seu socialisme no el veig per enlloc! I li diu una persona que té molt poca legitimitat moral per expressar-ho perquè va ser la primera a vendre's i a creure que realment tenia un projecte social i va acceptar cobrar diners per bater-se el coure treballant a l'hombra d'una de les potes de l'acció de govern que vostè capitaneja i que ens ha portat fins aquí. Demano disculpes públiques pels possibles errors comesos en aquest exercici professional. Errare humanum est, però tinc la consciència molt tranquil·la respecte a l'honestedat amb la qual vaig intentar desenvolupar la tasca que se'm va encomanar de la millor manera que vaig saber. I sí, també em vaig enganxar els dits amb una hipoteca que ara no puc pagar. No tinc cap problema en reconèixer-ho.

Limitar-se només a dir que els diputats del PSC al Congrés dels Diputats (els famosos 25, crec, no he volgut confirmar aquesta dada perquè penso que no cal). Doncs això, limitar-se a dir que aquests diputats haurien d'haver votat el contrari que els diputats del PSOE en una votació puntual, per important, decisiva o estratègica que aquesta fos, considero que és morralla, Àngel.

Com a persona indignada només li demano una cosa, Àngel, permeti'm a mi també que el tutegi. Ara que sembla que la seva veu tindrà un pes específic dins el PSC: O més valentia, o proposi treure la paraula socialistes de les sigles del partit (per desenfadar una mica el to del text, proposo mig en broma mig seriosament que li canviïn el nom per Partit dels Dèspotes Il·lustrats de Catalunya).

Vaig acabant, perdò per haver-me allargat, però porto ja 31 anys empassant, així que personalment penso que encara em quedo curt.

Com a persona indignada estic fart de la dictadura especulativa d'aquells que es dediquen a fer negoci amb els diners, que s'han convertit, torno a repetir, en usurers. I estic fart perquè m'ha caigut a sobre sense que poguès dir ni ase ni bèstia i ingènuament suposava que el sistema democràtic s'havia bastit a Espanya perquè això no passés mai, i en particular perquè ingènuament vaig creure que les persones que s'erigirien en els garants d'això serien els homes i les dones militants del PSC i el PSOE. He de reconèixer que sempre he estat una mica massa ingenu.

Així doncs, per concloure, si vostès, les autoritats polítiques en general, i els socialistes en particular de tot el món, a qui a títol individual assenyalo directíssimament com a responsables de la crisi social que ja ha esclatat a tots els racons del planeta; si aquestes autoritats no prenen el compromís de posar-se de la part dels indignats i indignades per canviar aquesta realitat injusta que estem vivint per una altra realitat més justa per a totes i tots (cosa que dubto moltíssim, ara ja és massa tard), començo a creure fermament que, com versen les teories que fins ara pensava més fantasioses, efectivament el món s'acabarà l'any 2012. I espero veure-ho.

Sí, Àngel, espero veure-ho. Perquè aquell dia (i com tot està inventat, encoratjo tothom que arribi a llegir aquestes línies que ampliï la seva informació llegint això: http://es.wikipedia.org/wiki/Socialismo_ut%C3%B3pico); aquell dia el sentit comú acabarà d'una vegada per totes amb el món dels banquers usurers, del petroli, de les multinacionals, de la crisi, de l'explotació, el racisme, la xenofòbia, els dividends, els beneficis, la corrupció, els polítics titella... i el llarg etcètera de totes les coses que em deixo. Vull viure dignament! I ho vull fer ja! I m’és igual el sistema que sigui, mentre m’ho garanteixi! No sóc un inútil ni un inadaptat. Estic preparat per fer-ho i m'ho mereixo!
Atentament,
David Bachiller Santos
47683131Z
Av. Prat de la Riba nº75. 1er 1a. 25004. Lleida.
debachiller@gmail.com
@dabasa_80
www.eldiamenysimportant.blogspot.com

dijous, 26 de maig del 2011

novetats acampadalleida

la tarda del 26 de maig la guàrdia urbana va prohibir el muntatge de dos tendes de campanya iglú on alguns acampats volien dormir en previsió que plogués com havia fet durant la tarda. La urbana es va amparar en que a la ciutat de Lleida està prohibit acampar al carrer. 100 persones de l'assemblea van defensar davant els agents les dos persones que volien plegar les tendes, que en aquell moment estaven soles quan les van abordar els agents.

sobre el moviment, és molt interessant veure com el treball assambleari està cristalitzant en una organització que anirà més enllà de les acampades fins aconseguir una societat més justa per a totes i tots.

dimecres, 25 de maig del 2011

30 de maig. Toc d'atenció als bancs!!

Date: Tue, 24 May 2011 10:46:53 +0100
From: evaantas@yahoo.es
Subject: el 30 de maig toc d'atenció als bancs
To: 



> Atentos al ataque que se está preparando. Ideas concretas para objetivos
concretos:
>
> "Por una democracia real ya.
>
> Ya tenemos preparada la primera acción no violenta de lucha masiva y
conjunta.
Ayúdanos a difundirla, participa de ella allí donde te encuentres!!!
>
> Los bancos y los especuladores han sido los principales causantes de la
crisis por
lo que ellos serán el objetivo de nuestro primer ataque no violento.
>
> El próximo día 30 de mayo vamos a manifestar nuestra indignación en
contra del
abuso que practican los bancos no solo contra los ciudadanos de forma
independiente sino también contra los estados.
>
> Ponemos hoy en marcha un acto pacífico y sutil, pero lo suficientemente
contundente y llamativo como para mostrar con claridad la indignación que
sentimos, y también nuestra fortaleza y compromiso para llegar hasta el
final.
Ponemos hoy en marcha el primer ataque no violento que mostrará al mundo
nuestra
imaginación, determinación y compromiso para alcanzar el objetivo de ver
cumplida
nuestra reivindicación final: instaurar una democracia real.
>
> Hacemos un llamamiento a todas aquellas personas que estén de acuerdo
con nuestras
reivindicaciones, a participar en una retirada masiva de capital de las
entidades
bancarias el próximo día 30 de mayo.
>
Si lo estás, te proponemos sacar en un solo movimiento bancario la
cantidad de 155
euros de tu cuenta corriente. La operación podrá realizarse a lo largo de
todo el
día, preferiblemente acudiendo a las sucursales o utilizando los cajeros
automáticos (con múltiplos de 10-->150).

>
> El motivo de elegir esa cantidad concreta, es porque debíamos elegir una
cifra
apreciable y simbólica con la fuerza suficiente con la que demostrar a los
bancos
que estos movimientos son motivados desde la misma indignación que nos hizo
movilizarnos el 15 de mayo.
>
> En cuanto al día 30 de mayo, es porque entendemos que es un plazo
razonable para
que el mensaje pueda difundirse adecuadamente y llegue al mayor número de
personas
que nos ayuden a ser lo más efectivos en nuestro ataque no violento en
contra de
la voracidad de los bancos, en contra del sistema económico instaurado, en
contra
de los paraísos fiscales, en contra de la especulación y a favor del interés
general, de la solidaridad, en definitiva de las personas. Además, en
dicha fecha
habrá transcurrido 15 días desde el inicio de la movilización, y será otro
buen
momento simbólico para recordar que nuestro movimiento sólo acaba de
comenzar.
>
> El próximo día 30 de mayo, se oirán todas las voces gritando al unísono
que otro
mundo es posible.
>
> El próximo día 30 de mayo se oirá la voz del pueblo con más fuerza que
la de los
partidos políticos.
>
> El próximo día 30 de mayo, se podrá contar la indignación del pueblo, la
reivindicación activa de una democracia real, en la que se tiene en cuenta
a las
personas por encima de los intereses económicos, financieros,
especulativos... las
personas por encima de los mercados.
>
> El próximo día 30 de mayo daremos un paso más hacia un mundo mejor.
>
> Contamos contigo, divulga el mensaje. Participa. Nos seguimos viendo
cada día en
la plazas."

divendres, 25 de febrer del 2011

CURRICULUM

CURRICULUM VITAE
DADES PERSONALS:
NOM: Bachiller Santos, David
DATA DE NAIXEMENT: 29-5-1980, Lleida
ADREÇA: Avinguda Prat de la Riba, núm. 75, 1er 1ª; C.P.: 25004 (Lleida)
TELÈFON: 600343270/973239844
E-MAIL: debachiller@hotmail.com
FORMACIÓ ACADÈMICA:
 ACCÉS A LA UNIVERSITAT: COU i PAAU (Proves d’Accés a la
Universitat. Qualificació : 7,86).
 FORMACIÓ UNIVERSITÀRIA :
Llicenciat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona, UAB
(setembre de 2003). POSGRAU EN COMMUNITY MANAGER
Certificat d'Aptitud Pedagògica (CAP) cursat a la UdL. Realitza el cicle
pràctic a l'IES Josep Lladonosa de Lleida. (curs 2008-2009).
Curs d'Elaboració de Programació Didàctica de la Federació Ensenyament de
CCOO.
CONEIXEMENT D’IDIOMES:
 Castellà i català (nivell superior).
 Nivell D de català acreditat pel Consorci per a la Normalització Lingüística
(Curs 2007-2008).
 Títol First Certificate de la Universitat de
 Cambridge (Curs 2007-2008).
 Cinquè de l'Escola Oficial d'Idiomes:
(Nivell B2 d'homologació europea). (2009).
 Certificat del Centre d’Idiomes Moderns de la Universitat Autònoma de
Barcelona, que acredita haver superat el nivell 5 (nivell first certificate).
2003.
CONEIXEMENT D’INFORMÀTICA:
Domini de l’entorn de programes Office (Microsoft) de PC. Domini de la
OFIMÀTICA. Curs d'Acces, Excel i Word a l'Acadèmia Tècnica. Grup Les
Heures. (2010).
Domini del sistema operatiu:
Macintosh (Mac) de Apple en les versions 9 i 10 (Panter) ; així com dels programes
QuarkXpress (nivell avançat), Page Maker (nivell usuari) i Indising (nivell avançat).
També domina el treball amb Milenium Editor. Coneixements de Photoshop y edició
de vídeo en PC.
FOTOGRAFIA DIGITAL: Diploma de l'escola de negocis Estudis Lleida
d'un curs de 21h de fotografia digital (Curs 2008-2009).
EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL :
Responsable dels projectes de comunicació i difusió de la Regidoria de Joventut
de l’Ajuntament de Lleida (gener 2005-2008). Desenvolupa també tasques
administratives i d'atenció al públic a banda de les pròpies del lloc de treball:
a) Redacció de notes de premsa i contacte amb els mitjans de comunicació
b) Elaboració de dossiers i balanços per al regidor/a.
c) Altres
A l'any 2008 supera una prova i entra a treballar al Grup Segre de
Lleida, on passa a ser redactor de l'edició de Lleida del diari gratuït ADN
(Preferentment responsable de la secció d'Esports, on elabora cròniques de
partits de la UE Lleida i el Lleida Bàsquet, entre d'altres) i on ha fet també
tasques de suport a l'edició del diari SEGRE en la secció d'Esports fins a juliol
de 2010.
DOCÈNCIA: Imparteix un curs d'anglès (nivell upper-intermediate) com a
formador d'adults per a l'Acadèmia Tècnica (Grup Les Heures). Període octubre
2010-febrer 2011.
ADMINISTRATIU al despatx jurídic ABC SERVEIS JURÍDICS de Lleida (altes i
baixes a la Seguretat Social, control d’IT etcétera). Diversos períodes en
pràctiques.
TRADUCCIONS: D'informació turística i crítica literària per a diversos clients.
(anglès-espanyol).
ALTRES EXPERIÈNCIES:
RÀDIO :
Col·labora en el programa magazine de tarda de l’emissora local
municipal de Lleida Ràdio Pardinyes, on desenvolupa tasques de locució i
guionatge (temporada 1999-2000).
Col·labora en el programa magazine matinal de la delegació de la
CADENA SER a Lleida Estació Lleida on desenvolupa tasques d’elaboració de guions i
petites locucions en una secció d’entreteniment (temporades 2000-2001 i 2001-2002).
PREMSA:
Treballa com a REDACTOR al diari SPORT de Barcelona durant sis
mesos (octubre-març, 2002-2003) en període de pràctiques externes dins de l’oferta de
pràctiques d’empresa facilitada per la UAB.
REDACTOR de la plantilla del diari LA MAÑANA de Lleida. En
diversos períodes (1997-2005).
REDACTOR del diari BON DIA ANDORRA. Sis mesos (agost-febrer
de 2005).
REDACTOR en l’edició de Lleida del diari BON DIA (2005-2008).
TELEVISIÓ:
Participa en el càsting dels 50 anys de TVE, on és triat com un dels
vídeos de prova de càmera de Lleida que participen a la fase final catalana. La
intervenció es pot consultar en la següent adreça:
http://www.rtve.es/mediateca/videos/20090907/casting-lleida-davidbachiller/
580168.shtml
ALTRES DADES:
Interès per la cultura i els esports.
Coneixenements de mecanografia (250 pulsacions per minut; acreditat pel certificat
obtingut al centre GENERAL D’ESTUDIS, on va realitzar el corresponent curs; any
2004).
Disposa de permís de conduir (tipus B).
Finalista (amb menció especial del jurat) del premi juvenil de narrativa Joan
Santamaria (Curs 1997-1998).

dilluns, 21 de febrer del 2011

AVUI SÍ QUE HE FLIPAT!


Buenos días Señor Relaño. Directa y al pie, ¿porque en la edición impresa de As de hoy se ha manipulado la imagen del fuera de juego de Alves eliminando a un jugador del Atheltic de la jugada?
Me he encontrado con eso esta mañana, cuando he visto que los foros estaban incendiados. Estoy avergonzado y pido disculpas por ese error a todos los compradores de AS y, más allá de ellos, al barcelonismo en general. Ya he entrado en dos radios de Barcelona para hablar del asunto. Estoy esperando a los del departamente de infografía para que me lo expliquen. En principio doy por buena la primera versión que me dan, según la cual se trataría de algo involuntario, fruto de un efecto al superponer unas instantáneas sobre otras. Espero que me lo demuestren. En nuestro descargo puedo aducir que en la edición web del periódico la jugada está bien reflejada desde el principio y que esta misma mañana, en cuanto se detectó el error en el papel, se incluyó en la misma la rectificación a la edición de papel. Y también incluiremos mañana, en nuestra edición de papel, la rectificación con nuestras excusas, dado que no todos los compradores-lectores de papel acuden a la web. Y estoy a disposición de cualquier radio u otro tipo de medio que quiera interpelarme sobre el asunto.
... O sigui que al final uns pobres currantes aniran al carrer o què? ATENCIÓ A LA FRASE: "un efecto fruto de superponer unas instantáneas sobre otras??" això no s'ho creu ningú home!!!

diumenge, 20 de febrer del 2011


Masacre en Libia con cerca de 200 muertos en las manifestaciones

Human Right Watch confirma 173 víctimas aunque testigos señalan que la cifra es más elevada. El régimen de Gadaffi somete al país a un bloqueo informativo.

" Tant de bo les revoltes al món àrab servissin perquè canviessin les coses de debò. Ara bé, tot i que a Egipte la situació s'ha acabat resolent amb relativa dignitat, al menys a curt termini, la violència que s'està desfermant a Libia ja comença a fer pensar en tragèdies de gran magnitud. I mentre... un que personalment té una dèria amagada per les profecies i la teoria determinista es pregunta si no lligarà tot això amb alguna profecia de Nostradamus:

"El Príncipe de los árabes, cuando Marte, el Sol y Venus estén en Leo,
el poder de la Iglesia hará sucumbir por mar.
Hacia Irán marchará casi un millón de hombres,
Y la verdadera serpiente invadirá también Turquía y Egipto"