EL MERCAT DE LES FALSES ESPERANCES

Totes les mocions de l'oposició en una corporació municipal en general i en la Paeria en particular són brindis al sol. Aquest punt se'l voldrà anotar l'alcalde, interpreto que és per això que estan parlant amb els advocats. El que dubto és si sabran crear alguna cosa per a gent necessitada de debò, tan acostumats com estan a treballar només amb pàtines i cortines de fum. Si una intermediació com aquesta ha de ser una iniciativa més de cara a la galeria, fer-se unes fotos i pretrendre vendre a la premsa local la imatge de polítics àgils que ofereixen solucions a les engoixes de la ciutadania però en realitat el col·legi d'advocats es treu de sobre els casos o tot es limita a "hem intermediat però el banc diu que no hi ha res a fer" com a resposta, si us plau, que s'ho estalviïn tot i segueixin posant els seus esforços a explicar a bombo i plateret les programacions culturals per a tots els públics i butxaques (llegiu amb ironia) que oferta La Llotja de Lleida, que en això sí que tenen la mà trencada, i des de fa anys.


"El Partit Popular de Lleida presentarà una moció per demanar que es faci una oficina d'intermediació hipotecària, conjuntament amb el col·legi d'advocats, i evitar el desnonament de moltes families. Joan Vilella és le portaveu popular a la Paeria. Una idea que ja està treballant l'ajuntament de Lleida amb el col·legi, i que té el suport de Convergència i Unió."

EL METGE ARTICULISTA

Article publicat el divendres 13 d'abril de 2012

L'escola i les eclèctiques lectures posteriors han inculcat en el meu imaginari que durant l'època del Renaixement estava ben vist i va ser d'admiració dedicar el talent i l'esforç personal a diverses branques del coneixement. Un màxim exponent d'això que tots coneixem és Leonardo da Vinci. En molts llibres de text se'l defineix com un artista total i, a més, científic, home de lletres i erudit en camps molt amplis del coneixement; una curiositat que s'estén fins i tot a la màgia i l'ocultisme. Sempre he pensat, però, que tot aquell bullici i febril dedicació en l'estudi de com més disciplines millor va ser fruit d'un temps en que el coneixement, tal i com l'hem vingut entenent des d'aleshores, s'estava tot just definint i estructurant. S'albiraven moltes ombres rere els vels que ocultaven moltes respostes, però tot just en estadis superficials; per tant, més a l'abast dels homes i dones amb talent (per desgràcia més homes que dones, se'ns dubte no per manca de talent d'aquestes, sinó per l'opressió sota la qual sempre han hagut de viure per part del gènere masculí) estava descobrir noves veritats i establir veritats on abans hi havia només supersticions.
     La comparativa em ve al cap gairebé sola. Després de molt de temps en que la modernitat i post-modernitat ens han marcat que el camí era l'especialització, la revolució tecnològica i aquesta "societat líquida" en la qual estem immersos segons el sociòleg Zygmunt Bauman (http://www.ucm.es/info/nomadas/19/avrocca2.pdf) està regirant aquesta visió. Si un periodista sap programar Java té valor afegit, si un metge sap psicologia sembla que podrà entendre millor al pacient. Podríem trobar més exemples. No dic que estigui d'acord amb aquesta visió, només remarco la sensació personal que sembla que és cap a on ens impulsen els temps, crisi econòmica, de valors i desemmascaradora d'abusos i governs macabres i dirigits per gent mediocre i sense escrúpols a banda.
    I tot reflexionant hem arribat a citar la sanitat. En aquest sentit, l'article de la fotografia que il·lustra el post m'ha cridat avui l'atenció. M'atreu perquè el signa un metge de capçalera de Lleida que, a més a més, s'avé a escriure articles al diari que, a més a més, l'hi publiquen. Per cert, dit sigui de pas, articles en un diari de la ciutat que fonts sindicals m'han comentat que està immers en un ERO parcial, que vol dir que la plantilla cobra part de la seva jornada de l'atur, gastant atur i cotitzant menys, a canvi d'evitar acomiadaments.
     El que trobo lloable és que un metge tingui inquietuds per escriure articles i organitzar esdeveniments com els que explica en la seva disertació, però no és el primer que publica i tots els he trobat prou interessants. Sempre és d'agrair una veu fresca dins el regitzell d'opinadors que ens ofereix la cada cop més malmesa premsa lleidatana. Mentre poguem gaudir de diaris negre sobre blanc, impresos amb tinta sobre paper al costat del cafè fumejant dels nostres esmorzars, bé sigui amb magdalenes o pastissos dolços o bé sigui amb entrepans de formatge o de pernil salat, ens il·lustrarem amb els consells del nostre metge de capçalera.