Lectura a canvi d'un cafè / Invitas?

dimarts, 31 de gener del 2012

Una descoberta...

Per diferents motius que no venen al cas he descobert aquest enllaç:

http://www.culturaencadena.com/extra/sigue-al-conejo-blanco-articulos/anticristo-el-particular-descenso-al-infierno-de-lars-von-trier.html

La pel·lícula en qüestió és una d'aquelles que sempre he de confessar no haver-me atrevit a veure-la precisament per evitar que m'assetgin tots els pensaments que l'autora esmenta al llarg de l'article i que no se'm pugui titllar de curt de mires o fins i tot de morbós si se m'escapés a la sala, o a la butaca de casa, algun "però què és això!" Potser sí, que en el fons sóc un morbós, i que només la idea de presenciar imatges explícites d'autoablacions i ejaculacions de semen per pur plaer estètic em costi d'entendre. Absolutament d'acord, però, en la reflexió central. L'espectador s'ha d'informar abans de posar-se davant una pel·lícula, de qualsevol condició. Aleshores decideixes si hi jugues o no. Lamentar-se a toro passat, com es diu vulgarment, es com fer-se trampes al solitari. El joc d'Anticrist he evitat conscientment jugar-lo. És això covardia? Amago realitats per la por de no enfrontar-m'hi? Potser.

A tot això me n'he adonat que les últimes actualitzacions són de 2010 i els articles publicats contenen moltes i variades reflexions d'interès per als més ignorants en la matèria, així que des d'aquesta modestíssima tribuna encoratjo l'autora a subministrar més material per al gaudi general, perquè sempre cau bé beure de les fonts que es noten apassionades. Endavant!

dijous, 26 de gener del 2012

Tinc un blog!

Avui s'ha materialitzat quelcom ben estrany que m'ha succeït en les darreres setmanes. Tot es resumeix amb aquest link:

http://www.lavanguardia.com/participacion/tengo-un-blog/20120125/54245297741/dia-menys-important.html


Hauré de pensar coses interessants per mantindre actualitzat el blog... ja veuré que m'empesco. Entre tant, t'animo a que facis un cop d'ull al blog.

Fins aviat!

dimecres, 11 de gener del 2012

Proposta de nova revisió per a Hollywood: La cara oculta de Lawrence d'Aràbia

Acabo d'ultimar la lectura d'una biografia. Lawrence d'Aràbia de Richard P. Graves. Un personatge fascinant. Una de les coses que m'ha aportat és descobrir tots els matisos del personatge, més enllà de la imatge estereotipada que omple el nostre imaginari col·lectiu, hereva del clàssic retrat de la pel·lícula de 1962 (http://www.imdb.com/title/tt0056172/) protagonitzada per Peter O'Toole. És curiosa també la semblança de l'actor amb el personatge real, tal i com donen fe les fotografies que inclou el volum. El llibre pertany a una petita col·lecció de biografies que conservem a la biblioteca familiar.

Peter O'Toole






I aquesta descoberta d'aristes polièdriques en la personalitat de T.E. Lawrence, és el que m'ha fet pensar, seguint amb la vena cinematogràfica d'aquests dies, i tenint en compte la dèria actual de retornar a la vida amb el corresponent disseny modernitzat les velles glòries del cel·luloide (Conan el bàrbar inclòs), que potser em cridaria l'atenció una versió nova i més fosca del personatge, que ens acostés més humanament les llums i hombres del mite.
T.E. Lawrence