Un brindis per Crist!

No sóc gens ni mica religiós. Cap mena de fe em desperta un atractiu especial. De petit em van educar en el laïcisme i el pensament crític. Sí m'ha interessat la religió com a fenòmen antropològic i cultural. La reflexió fruit de les sempre insuficients lectures posteriors m'ha portat a la convicció que el món que coneixem és un mer accident. Una casualitat. I que encara som molt ignorants respecte dels misteris de la vida i l'univers, senzillament perquè es troben amagats en una immensitat inabastable, de moment.

Filant més prim, l'església catòlica també ha comès pecats. L'afirmació és rotunda perquè va més enllà del parer personal, ja que han estat públicament reconeguts pels alts estrats en diverses ocasions, fins i tot arribant a demanar perdó. Alguns d'aquests pecats han estat pitjors dels que un laic amb certs principis sòlids cometria mai.

El bisbe de Lleida, Joan Piris, ha anunciat recentment a Lleida que ofereix un edifici sacerdotal per acollir famílies que hagin patit una execució hipotecària o hagin estat desnonades i posades al carrer per impagament del seu lloguer a causa d'haver-se quedat sense ingressos com a conseqüència dels terribles temps en els quals ens ha tocat viure. Vull pensar que un bisbe és diferent d'un polític i està més deslliurat de les servituds de la cosa pública tal i com s'exerceix avui en dia; esclava dels titulars de premsa i els mitjans de comunicació, dinàmica que obliga a més discursos que accions i que porta a massa promeses que es queden en paper mullat. Per tant, vull pensar que l'oferiment és sincer i que, a més, es duran a terme les gestions necessàries per a que es converteixi, aquest cop sí, en realitat. Una ciutat que ha aconseguit construir una Llotja i Palau de Congressos, entenc que tindrà la capacitat suficient com per ajudar el bisbat a arranjar mínimament un edifici per acollir persones que pateixen la pitjor cara de la nostra societat: la indiferència.

Davant d'això, brindo pel bisbe i li dóno les gràcies per la pietat i la humanitat demostrades. Pietat, humanitat, caritat, amor. Aquests són sentiments i valors que sí considero en la base del cristianisme. Cristianisme, que deriva de Crist; personatge en el qual sí que hi crec. Crec en el Crist històric. El Crist humà. El Crist que va viure i va morir entre nosaltres i que, d'entre totes les dones que m'imagino que va estimar, va bastir una vida en comú amb Maria de Magdala, que va decidir lliurement i sota la seva pròpia voluntat que el millor per a ella era compartir amb ell les alegries i les penes de l'esperit i els temors i les joies de la malaltia i de la carn.