Les (meves) 3 raons per veure ‘Creation Stories’ i una per deixar-la de banda

 

Una història al·lucinògena a través de 30 anys de cultura alternativa i de tota mena d'excessos

1.               Surt Oasis, no pot fallar:

Cinc anys després del documental Supersonic arriba als cinemes la plasmació en pantalla gran dels històrics dos concerts de la banda de rock alternatiu britànic Oasis a Knebworth l’any 1996 davant 250.000 persones.

 

Oasis mereix molts capítols a part, però darrere del peculiar èxit de la banda dels germans Gallagher s’amaga una altra història tal vegada més fascinant. Una història que s’explica amb un nom. El nom d’Alan McGee. O el que és el mateix. El nom de Creation.

 

Per descobrir aquesta història existeix des del passat mes de març del 2021 una porta d’accés que, a més, funciona com a delirant entreteniment. Es tracta de la pel·lícula Creation Stories.

La vida d'Alan McGee és digna de ser coneguda

2.- La resta d’històries que no tenen res a veure amb Oasis.

Però si els rockers de Manchester no son sant de la vostra devoció, tranquils, aquesta no és una pel·lícula sobre Oasis. Darrere de la discogràfica Creation hi ha molta més història que descobrir.

 

El director Nick Moran recull l’autobiografia d’aquest personatge inqualificable que és Alan McGee a través del qual repassem el naixement, creixement i implosió de la cultura pop i com passa de l’underground més absolut dels anys 70 i 80 al domini del mainstream als anys 90. No és casualitat que la discogràfica quebrés el 1999 i McGee l'hagués de malvendre a Sony per 30 milions de dolars. Possiblement la millor mala venda de la història de la indústria musical.

 

La llista de bandes que engreixen el mite de Creation Records inclou propostes com My Bloody Valentine, The Jesus and Mary Chain, Primal Scream, SuperFurry Animals o Saint Etienne. Però també Heavy Stereo, Teenage Fanclub o Ride.

 

Els tentacles de Creation Records son profunds i arriben a entroncar fins a l’acid house. La famosa careta groga somrient, la primera emoticona? està emparentada amb la manera que Creation va treure de l’obscurantisme de la mítica Hacienda la nova moda musical electrònica que venia dels Estats Units i la va acostar al gran públic.

Creation va donar forma a la cultura pop britànica de finals del segle passat

3.- La vibració Trainspoting

Tots aquests successos es narren en una sèrie d’episodis trepidants que portaran McGee, amb evidents demostracions del surrealisme i les casualitats de la vida, de cambres de bany infectes de clubs londinencs on la ferum de pixum s’entrellaça amb les ratlles de cocaïna, al número 10 de Downing Street. La producció és la mateixa que la icònica Trainspoting i hi ha una vibració que prové d’aquest clàssic en aquest testimoni audiovisual que, com tot bon biopic, barreja la fabulació amb els fets fefaents, que ascendeixen així a la categoría de mítics.  Idiosincràsia pura de què és el Regne Unit i com tota la seva grandesa reposa en un fangar de misèries de la mateixa magnitud.

Malgrat que la matèria primera és or, com a biopic Creation Stories no és un gran treball. Li manca profunditat i perspectiva per explorar totes les arestes de cada època en la qual s'endinsa. El metratge tampoc fa justícia a la fenomenal banda sonora de la que disposa. Així que o us apropeu sense l'expectativa d'endinsar-vos en profunditat en els temps que es narren, com si estiguéssiu allí, o la deixeu de banda. La pel·lícula es mira més com un 'collage', com un auca que va entrellaçant situacions, que com una fidel representació històrica dels ambients i dels personatges que poblaven els carrers aleshores. En cert sentit és una oportunitat fallida. En això s'assembla als artistes i empresaris que representa.

Mira-la abans o després d'escoltar God Save the Queen (Sex Pistols); Loaded (Primal Scream)i Rock'n'roll Star (Oasis).

Per ampliar: 

Creation Stories: Riots, Raves and Running A Label (https://www.goodreads.com/book/show/18880733-creation-stories)

Upside Down, the Creation story: https://elpais.com/diario/2010/10/22/tentaciones/1287771776_850215.html#?rel=mas

Abans que Creation va estar Factory, però aquesta és una altra història. Si hi ha molta curiositat, cal visitar 24 hour party people.

The Falcon and The Winter Soldier VS. Wandavision ¿Quina sèrie de l'univers Marvel (UCM) és millor? ¡Hi ha guanyadora!

Marvel Studios / Wanda i el Falcó

 

Loki entrarà a les nostres vides el proper 9 de juny després de l'avançament de l'estrena i ho farà com un huracà refrescant que ens posarà potes en l'aire. El Déu asgardià de l'engany, germà de Thor, remourà els fonaments de l'univers Marvel. A mode de Doctor Who entremaliat, promet disbauxa infinita navegant per l'embolic de les línies temporals.

Abans, però, hem gaudit de dos bons preludis amb les aventures de Wandavision y The Falcon and The Winter Soldier. Un cop visionades les dos primeres propostes en el format sèrie tant de moda actualment de la fase quatre de la nissaga de Marvel Studios, la pregunta sorgeix de forma inevitable. ¿Quina ha estat millor? Jo tinc una guanyadora i donaré alguns arguments per sostenir la meva apreciació, però, abans, capbussem-nos en les impressions generals del públic.

Els dos productes han estat el fenomen audiovisual de l'entrada del 2021. Un any que, de moment, està resultant igual o més dur que 2020, però això son figues d'un altre paner. Entreteniments com els que ofereix Marvel ens permeten ajornar per uns minuts l'obligatorietat d'afrontar les dificultats del dia a dia.

Segons la mateixa Disney, el Falcó i el Soldat d'hivern ha estat l'estrena més vista d'una sèrie a la plataforma Disney+. Ha superat, per tant, a Wandavision i també a The Mandalorian, el també exitós spin-off de Star Wars.

Marvel Studios / El US Agent ha estat sorprenent

Els fans han reaccionat bé al final, atenent als sacralitzats (en excés?) comentaris a les xarxes socials, en contra del que va passar amb Wandavision, que va suscitar més divisió d'opinions.

Twitter / The Falcon ha agradat el 'fanbase'

Sense ànim d'anar a la contra, el meu veredicte és que és millor Wandavision

De debò? Estàs segur? Tota aquesta història de les paròdies de les sit-com clàssiques t'ha convençut? No t'importa que traeixi els trets d'identitat de Marvel?

Un moment, un moment. No ens envalem. Intento explicar-me.

Wandavision m'ha semblat una sèrie més agosarada (dins el marc que pot arriscar una factoria mainstream com Marvel). Tot i que algunes promeses que apuntava no s'han resolt com els seguidors s'havien figurat, opino que Wandavision ha generat més debat i ha animat més teories esbojarrades, que és un dels entreteniments de les sèries de superherois. Trair no traeix. Més aviat al contrari. Marvel s'ha caracteritzat per ser l'editorial que explorava narratives alternatives i deformava els enfocs dels seus personatges.

Quan miro en format audiovisual històries procedents del món de la vinyeta sempre penso com de semblant a llegir un còmic en moviment és el que estic mirant. I de còmics n'hi ha de molts gèneres, tants com a les novel·les. En el cas que ens ocupa Wandavision s'assembla més a un còmic que The Falcon and The Winter Soldier, que és més una sèrie thriller d'acció els personatges de la qual resulta que són herois de còmic. És una diferència subtil, pero es deixa notar.

The Falcon és, això sí, un gaudi per als sentits. Escenes espectaculars, molt de pressupost, coreografies d'acció carregades d'adrenalina i vestits espectaculars, amb permís del look final de la bruixa escarlata. Imperdible.

Les interpretacions també m'han semblat més interessants a Wandavision. Tant Olsen amb Wanda, com Vision (Paul Bettany). Vision, un personatge complex i l'adaptació del qual significa tot un repte que Bettany supera, fins i tot dotant-lo de varietat de registres. També destaquen la resta de secundaris i secundàries, amb menció especial per a Kat Dennings (deliciosa) i Kathryn Hann (evitem l'spoiler en aquest punt, per si de cas). En el cas de The Falcon les actuacions tenen un regust familiar de cosa vista; correctes, però més convencionals, fins i tot la del malvat baró. Tot i així, destaca el descobriment de l'US Agent, un personatge que espero prengui rellevància en properes entregues i a qui instantàniament imagino creuant-se amb Frank Castle (The Punisher) per endinsar-se en alguna trama obscura.

Marvel Studios / Els dissenys son espectaculars

I tot i que el final de Wandavision no va ser tan èpic, va deixar, de nou, més portes obertes de cara a un futur que esperem que sí arribi a les expectatives del que promet amb la descarrega de pel·lícules als cinemes i la resta de sèries que ens queden per veure...

... Loki, aquí t'esperem, amb els braços oberts...

Marvel Studios / El Déu més entremaliat

Per a més continguts, només per a tu: https://www.patreon.com/debachiller?fan_landing=true

Trencant el sostre de vidre, també a les banquetes

Des que l'entrenadora Carla Estopà es va posar al front del primer equip femení del CF Pardinyes, que milita a la Primera Nacional, l'equip ha agafat velocitat de creuer i, malgrat totes les dificultats de jugar en un camp amb una gespa artificial antiga, que s'ha de canviar i que està provocant lesions de gravetat, les futbolistes mostres il·lusions renovades sobre el terreny de joc en cada partit. Estopà és encara una de les poques primeres entrenadores d'un primer equip fins i tot dins el mateix futbol femení, ja no cal dir-ho en el masculí. Malgrat tot (i malgrat les diferències salarials en l'esport professional, que tampoc s'escurcen, de moment), l'oportunitat que està aprofitant la tècnica del Pardinyes és un pas endavant més en la tasca d'anar trencant tots els sostres de vidre que quedin encara en la societat.

(Notícia publicada al diari La Mañana)

Temps mort: La lleva Gasol

Vint anys no són res. Una espurna de vida, suggeria l’immortal Carlos Gardel. Una espurna brillant i perpètua hagués estat el llegat de Pau Gasol (6-7-1980) si hagués decidit retirar-se. Però no. L’estrella de Sant Boi volia gaudir del seu ‘Last dance’ particular. Més de dos anys després de jugar el seu darrer partit el pivot decideix deixar l’NBA i tornar a casa, al Barça, el club on es va formar i que el va catapultar a l’olimp del bàsquet en un salt d’Europa als Estats Units que la seva generació va convertir de testimonial a significatiu. Potser per compartir anyada, sempre he vist Pau com un referent i desitjo que li vagi bé. Una bona promoció, la de 1980. Del retorn de Pau Gasol al Palau m’ha sorprès que ni tan sols un mite com ell hagi pogut escapar de la batussa política. El jugador es va descuidar d’anunciar el seu primer partit de blaugrana a twitter en català a més d’en castellà i en anglès. Hores més tard, en haver aparegut les crítiques pròpies dels temps de pell fina i poca tolerància que vivim, va afegir la piulada en la llengua de Ramon Llull. Jo trio mirar Pau Gasol amb ulls despolititzats. La seva trajectòria m’ensenya que siguin quines siguin les seves idees, no és un home intolerant ni de pell fina. Em quedo amb l’esperit de superació que demostra acceptant el repte del Barça amb 40 anys. Així puc dir que no sóc un quarenton, sino que tinc l’edat de Pau Gasol.

 

DESGARROS COTIDIANOS (Microrrelato)

Habría sido insufrible ver a ese pedazo de cachas haciéndole el boca a boca. Por eso, fue un alivio para el periodista, tras pensarlo, presenciar como el entrenador llegaba el primero para auxiliar a la tenista por la lipotimia. El técnico, un exjugador cincuentón, controló la situación mientras el fornido de seguridad se retiraba, mirándole con cierta admiración. Ella se recuperó, aunque perdió el partido. Habría sido insufrible ver a ese pedazo de cachas haciéndole el boca a boca, había pensado; pero fue desgarrador sorprenderle, por la noche, comiéndole los labios al héroe cincuentón, en una mesa reservada del restaurante contiguo al hotel.

(Cambio de tercio con unos microcuentos hasta la próxima crítica... os comparto este en el blog y dejo el resto de la serie en mi Patreon, ya sabéis, solo pido un café a cambio...)

LA (MEVA) SENTÈNCIA DELS 6 PRIMERS EPISODIS DE 'WANDAVISION' (REVIEW AMB SPOILERS)

Tot sembla abocat a una lluita matrimonial (Disney+)

EL MULTIVERS ESTÀ AQUÍ:

És la meva teoria. I desitjo fervorosament encertar-la. Wandavision posa les bases del multivers Marvel dels còmics a la pantalla, la qual cosa significa que tot és possible i que ens podem preparar per veure coses molt bizarres.

El retorn al primer pla de l'actual·litat de l'entreteniment de l'univers Marvel Studios que lidera entre bambolines Kevin Feige ha estat diferent a com s'esperava. Estic al team a favor. Wandavision, la sèrie que marca la nova fase de les aventures dels superherois imaginats per Stan Lee i els seus col.laboradors i que aireja la plataforma d'streaming Disney+ està lluny, de moment, de ser una borratxera d'acció i efectes especials. La bruixa escarlata i l'andròide amb dubtes existencialistes aterren a les nostres llars com un xiuxiueig. El trailer del Falcó i Winter Soldier promet tota aquesta acció en una sèrie amb aspecte de Miami Vice del segle XXI. Tornant a la mutant i al robot, els seus cinc primers capítols deixen entreveure també que darrere de la suavitat i la bonhomia de les primeres situacions que se'ns presenten, com si fos un bon episodi de Black Mirror, s'amaguen raons obscures i s'albiren resolucions corprenedores i èpiques.

Elisabeth Olsen (Disney+)

SENSE HISTÒRIA D'ORIGEN:

El gran punt a favor és que ens estalviem les històries d'origen. Una bona història d'origen és potent, acostuma a contindre molt de sentiment i sol aconseguir obrir el gènere a públics amplis perquè el relat humà del personatge passa per davant dels elements fantàstics i dilueix el rebuig que aquests puguin generar. El problema és que l'èxit del gènere en els darrers anys ens ha saturat d'històries d'origen. El format sèrie presuposa que el públic estarà ja disposat a entrar en el joc i prescindeix de l'origen. Un encert.

ENTRAR EN EL JOC:

Wandavision és una sèrie que requereix entrar en el joc. És una aposta arriscada, sobre tot per part de la guionista Jac Schaeffer perquè no seria el primer cop que un plantejament intrigant s'embolica tant que la resolució no té cap mena de sentit (que li preguntin als fans de Lost, o als de Los Serrano, en un altre registre). El que se'ns ha suggerit fins ara és que Bruixa Escarlata (Elizabeth Olsen), dolguda per la mort del seu marit (Visión, interpretat per Paul Bettany) ha robat el cadàver, l'ha reviscut, i ha segrestat un poble sencer mitjançant els seus poders telequinètics per viure una vida de color de rosa que es manifesta reproduint escenes a l'estil de les sitcom clàssiques d'Estats Units. Ara bé, les preguntes obertes després de sis capítols son moltes més que les respostes aportades. ¿Realment és Wanda qui està al control? ¿Per a qui és realment l'emissió que intercepta SWORD? ¿Quants dels suposats veïns sota control del poble coneixen la situació i estan fingint? Sis capítols han servit per generar molt debat. L'audiència no ha quedat indiferent i malgrat que mai pot quedar tothom content hi ha més intriga per què passarà que crítica per la manca d'acció de la sèrie, que estic segur que arribarà.

QUICKSILVER:

El gran cop d'efecte estava reservat pel darrer tram del cinquè capítol. Wanda obre la porta de casa seva i es troba amb un noi que no reconeix i que diu ser el seu germà Quicksilver. El gir, però, va més enllà. I és que el personatge de Pietro Maximoff l'interpreta Evan Peters, l'actor que l'encarnava a les pel·lícules d'X-men de la FOX, en detriment d'Aron Taylor-Johnson, que ho feia dins de l'UCM a 'Avengers: Age of Ultron'. Això és fruit que Disney va comprar els drets dels mutants a la FOX i ara poden fer el que vulguin. Lamentant que Johnson s'hagi pogut quedar sense feina, artísticament estic a favor. Peters ja va ser dels actors que més em van agradar a l'univers mutant. L'escena de Quicksilver és una de les més recordades i veurem si poden repetir quelcom semblant en la minisèria. Per cert, que per als boomers com jo Quicksilver sempre serà Mercuri.

Evan Peters com a Quicksilver (Disney+)

El moll de l'os està en la porta que deixa oberta aquesta aparició a tot tipus d'especulacions. La més potent la que indica que Quicksilver ha vingut directament des de l'univers X-Men (FOX). És a dir, és un altre Pietro. No és el que va morir en l'univers Marvel. És el pietro que es va unir als X-Men allí, i que aquí és mort. Per tant, els poders de Wanda o de qui estigui control·lant l'emissió, o tots dos combinats, han obert una porta dimensional per on poden passar d'alguna forma els personatges. A partir d'ara, qualsevol creuament és possible.

Que el Pietro de Wandavision és Quicksilver ho mostra el sisè capítol. Té els poders de velocitat i també els té un dels fills de Wanda. Que és mort també ho descobreix en una impactatnt imatge similar a la que ja hem vist de Visión mort. L'ambient Black Mirror, barrejat amb El Show de Truman i Expedient-X impregna ja tota la sèrie i ja ha aconseguit deixar-nos desitjosos de quina serà la resolució de tot plegat. Especial menció a l'easter egg del uniformes clàssics dels herois. Fan service imprescindible.

La Bruixa Escarlata autèntica (Disney+)

Però la gran pregunta és... per a quí emet Wanda? Aquí hi caben moltes teories, des de Mefisto (el diable), fins de Beyonder (El totpoderós), fins a Doom, Kang, la llista pot ser llarga. Sí queda clar que Wanda no control·la del tot el que passa i que no sap com va començar tot. Està control·lada ella mateixa per una entitat superior?

Sí està clar que no vol perdre Visión sota cap concepte, així que quan el seu marit ha près consciència de l'engany i ha intentat marxar, cosa que no pot fer, i comença com a consequència a re-morir, Wanda amplia el radi d'acció del seu control mental per evitar-ho. El resultat és que més persones han quedat atrapades a dins de la cúpula de la falsa fel·licitat, entre elles The girl on the chair un altre dels grans personatges de l'UCM i feliçment recuperat per a questa sèrie.

I tots amb hype per veure el setè capítol. Wandavision és dels productes Marvel fins al moment que millor captura la sensació de llegir un còmic a través de la pantalla, cosa que no totes les pel·lícules de cinema (de fet, son les menys) aconsegueix. És un sentiment molt gratificant.

Respecte al multivers crec que la sèrie hi aprofundirà poc, serà una picada d'ull, però molt significativa i que marcarà el futur d'aquest enorme gegant de l'entreteniment per a les futures trames en qualsevol format.

Què penseu? Per a qui emet Wanda? Com s'ha obert la porta amb l'univers X-Men? Veurem més personatges mutants? Tornarà també l'altre Quicksilver? Vindrà Magneto a reclamar la seva filla? Avengers, Assemble!

El Quicksilver que, de moment, no veiem a Wandavision (UCM)

 

De la Segarra al Mundial

(...A l'espera de noves crítiques de sèries, pel·lícules i videojocs 'frikis' us deixo un dels darrers treballs en l'àmbit esportiu, aquesta vegada sobre el món del motociclisme...) 

Sergio Castro: "El motocross tiene poca repercusión pero he conseguido trabajar de lo que me gusta"

En Cervera llueve gasolina. Es un cántico que han hecho popular los hermanos Márquez para celebrar sus triunfos en la capital de la Segarra, pero la realidad también lo secunda por la afición que existe en la zona por el mundo del motor. Un ejemplo de ello es la actividad del piloto Sergio Castro. Afincado en Sant Pere dels Arquells, gestiona dos circuitos junto a su equipo y ya tiene configurado su nuevo equipo de motocross con el que intentará dar el salto a la gira europea del Mundial y cuya imagen definitiva se hará oficial en los próximos días.

Bajo el nombre de Team Castro MX, el joven piloto de 25 años Sergio Castro, que acumula 11 títulos de Catalunya, dos terceros puestos en el Campeonato de España y un Campeonato de España de las Autonomías 2019, aspira a dar el salto al Mundial. Los resultados le avalan, ya que en categoría MX1 Elite, ya sabe lo que es finalizar en el Top 5, con algún cuarto puesto y una manga ganada en su primera temporada.

"Con tres años ya daba saltos con la moto", explica Castro, que lleva 12 años afincado en Cervera y tres en Sant Pere dels Arquells una vez dejó su Barcelona natal. Castro ha contado siempre con el apoyo familiar y especialmente con el de su padre Antero Castro para cimentarse una sólida trayectoria. "Ahora estoy consiguiendo vivir de las motos, pero la disciplina del motocross tiene muy poca repercusión comparada con la velocidad u otros deportes en España, así que hemos tenido que hacer de todo; hasta una tienda online", explica Castro. Actualmente gestiona dos circuitos, el Sant Pere MX Park, "con el que la gente está muy contenta" y otro en Sant Antolí (Ribera d'Ondara). En ellos impulsa una escuela con entre 15 y 20 aprendices entre niños y niñas, para un total de más de 30 contando también a los mayores. También da servicio a particulares y veteranos. Entre los pupilos se encuentran seis chicas, una de las cuales, Aida Calero, compite con el equipo de féminas. Su escuela fue pionera en aplicar iluminación al circuito para facilitar al máximo la compaginación de los entrenamientos con los estudios en los pilotos más jóvenes, que gracias a los focos pueden rodar por la tarde-noche, como una actividad extraescolar más. De este modo, sus pupilos también van obteniendo resultados destacados en competición.

"El objetivo es disputar alguna carrera de la próxima gira europea, ya que por nivel tenemos el exigido; cada prueba suele tener unos 20 pilotos y lo verdaderamente difícil es hacerse con una plaza, pero cualquier prueba del Mundial te sirve para mejorar más de lo que harías en dos años de entrenamiento", asegura Castro.

De momento, Sergio Castro ha decidido aliarse con Nil Bussot, un corredor que puede incluso disputarle los resultados, con el que esperan que el Team Castro luche por el Top 5 Nacional. "Ha chocado en el mundillo que fiche a un corredor que normalmente sería uno de tus rivales, pero creo que de esta forma los dos pilotos creceremos juntos", explica Castro. Con más de 27.000 seguidores en las redes sociales, también ha abierto las puertas de sus circuitos varias veces a los referentes del motociclismo en las tierras de Lleida, los hermanos Márquez. "Nos llevamos bien y a Álex y Marc les gusta rodar aquí, de su mano han llegado otros pilotos de velocidad a interesarse por el mundo del motocross, ya que les sirve para entrenar". Otros pilotos como Maverick Viñales, Àlex Rins o Albert Arenas también han pasado por sus instalaciones. "Si desde el motocross aportamos algo a la velocidad pues mucho mejor", destaca Castro.

Los dos pilotos ya están preparando las inminentes competiciones. El principal escollo, como no, es económico. Castro cuenta con el apoyo de numerosos patrocinadores, siendo Kawasaki, el suministrador de las motos, el principal. Castro compite con una Kawasaki 450. El sueño del Mundial está a 50.000 euros de distancia y eso es por lo que va a luchar Sergio Castro junto con todo su equipo en los próximos meses.