L’allau de recomanacions és immens en aquests dies de
confinament i pot resultar difícil destriar el gra de la palla. També és comú
(com a mínim a mi em passa) trobar-se sobrepassat per totes les indicacions i
les plataformes a través de les quals seguir cada proposta. Però entre tot
aquest magma destaca una estrena senzilla de començar a seguir perquè la
programa el canal Cuatro (Divendres 20, 22.00h) amb l’interès afegit que arriba abans en
obert que a la plataforma de pagament corresponent. Es tracta de la sèrie The
Mandalorian. Seguint l’enfoc que li he donat al blog des de fa un temps, us
intento transmetre les (meves) tres raons per començar a veure (i enganxar-se)
a THE MANDALORIAN.
1.-
Què és The Mandalorian? : L’imperi galàctic acaba de caure. El jove Luke
Skywalker, juntament amb la resistència rebel se n’ha sortit. L’emperador ha
estat destronat i ha tornat l’equilibri a la Força. Aquí arrenquen els fets que
narra The Mandalorian. Sí, és un producte d’Star Wars. Dono per fet que si sou seguidors o alguna vegada us han interessat les pel·lícules, tindreu curiositat.
Però si sou dels que les darreres produccions relacionades amb la saga us han
decepcionat, us encoratgo a atorgar-li una oportunitat, perquè m’atreveixo a
apostar que us portarà a l'instant reminiscències de Rogue One, el metratge més digne de
les modernes interpretacions de la clàssica saga galàctica, animant-vos a aprofundir-hi com faig en aquestes línies. De ben segur us reconciliarà
amb aquest univers tan hipnotitzant i, ara ja, entranyable. Qui és aliè a Star Wars o res que tingui a veure amb la ciència ficció, que provi a asseure's sense prejudicis davant la pantalla, i a veure què passa. Us convido a que seguiu llegint...
2.-
Un ‘western’ per a tots els gustos: És dels apunts més llegits a totes les crítiques,
bàsicament perquè és veritat. The Mandalorian és un western (una de vaquers, que dèia jo -bé, una de vaqueros, realment XD-). Un personatge
solitari, el mandalorià, pertanyent a la nissaga de caçadors de recompenses
emparentada amb el mític Boba Fett, recorre una galàxia més aviat àrida i
aspra, a on les fronteres legals han quedat difuminades i a on ha de superar diverses
aventures primerament només per a sobreviure però a poc a poc encaminant-se cap a
una redempció. No trobareu cap argument que no hagueu vist abans, però sí
històries explicades amb classe que us mantindran en tensió fins a la catarsi final. El context de ciència
ficció esdevé només un escenari on transcorren peripècies vertiginoses, i això
és sinònim de bon entreteniment. Tens ganes de saber què passa en aquell
univers concret, en aquell precís instant, tant se val si és un planeta a
milions d’anys llum on es disparen escopetes làser o el Chicago dels anys 20 de
Bonny&Clyde. Es dona la circumstància que, en aquest cas, l'escenari forma part d'una iconografia que ha trascendit les fronteres del cinema, el seu origen. Això requereix molta cura perquè l'audiència, especialment el públic fidel, és molt curosa amb les regles del joc establertes per al funcionament d'aquest món. Per sort el creador de The Mandalorian (Jon Favreau) se n'ha sortit en ser força respectuós. El to adult creïble s’agraeix molt després de l’empatx Disney friendly que acumulem a les retines.
3.-
El regust ‘retro’: Sabeu que tota una generació hem començat a reivindicar els
entreteniments de la nostra època, que són els fonaments de la bogeria tecnològica
actual, que ha fet realitat les experiències que només somiàvem quan encaràvem
l’adolescència. A The Mandalorian trobareu molt d’això. Tampoc sóc original
quan dic que el regitzell de personatges que envolten Pedro Pascal, el
Mandalorià, esdevé un embolcall excel·lent (amb una menció especial que segur que ja
sabeu i si no, us animo a descobrir-la). Però és que en aquesta sèrie trobareu
també molts ressons de sèries i pel·lícules mítiques dels 80 i els 90, des de
MacGyver als Goonies, passant per ‘V’, el Cotxe fantàstic, l’Equip A, Kung-fu (com va apuntar una de les meves referències a internet) i moltes altres. Òbviament, també de les
primeres tres immortals pel·lícules de George Lucas, els episodis IV, V i VI. Tothom qui tingui aquesta memòria visual acumulada s'entretindrà reconeixent influències i els capítols deixaran aquell bon regust de boca tan característic. Qui no, potser troben una porta d'entrada cap a totes aquelles sèries que ja triomfaven i s'escolaven en els cors de les nostres llars abans que les sèries fossin sèries.
PD: Quan pugueu, quedeu-vos a veure els crèdits.
Si us ha agradat seguiu el blog i compartiu ;)!!
