Lectura a canvi d'un cafè / Invitas?

dilluns, 6 de juny del 2011

INDIGNAT AMB MARTA ALÒS

La diputada per CiU al Parlament, Marta Alòs
Diari La Mañana (8/06/2011)

Gràcies Marta Alòs! Articles com el teu (http://www.segre.com/viure-per-veure/article/indignacio-amb-els-indignats/) són el millor combustible per mantindre viu el moviment 15M. M’agradaria pensar que l’escassa amplitud de mires que demostres en el teu escrit, que et porta a afirmar coses com “han triat el camí més fàcil, el de la indignació com a final de trajecte” respon a una estratègia, però lamentablement estic convençut que no és així, sinó que realment penses tot això que has escrit i que has posat a disposició de tot Lleida perquè ho llegís. Quina baixesa intel·lectual m’ha transmès! Quin populisme més simple!
Jo no sóc més que un encuriosit per aquest moviment, que no em pertany. La indignació ha partit de gent molt més valenta que jo. M’hi he apuntat en trobar per fi un espai on dir el que penso sense que em mirin com a un estrany. No et preocupis, Marta, que els nois i noies, prou durs com per aguantar una brutal acció policial que tu qualifiques de “sacsejada”, ja han agafat els rems i estan remant. I la barca que governen, entre d’altres coses, va encaminada al port de canviar-te l’astronòmic sou de diputada que cobres (http://www.parlament.cat/composicio/regim_economic.pdf) per un de més just que ens sembli més coherent a la majoria de ciutadans i ciutadanes. Et sembla una proposta prou concreta, o cal que especifiqui encara més?

dijous, 2 de juny del 2011

RESPOSTA A M.DOLORS PUIG SOBRE LA INDIGNACIÓ

Desallotjament del 27 de maig a Lleida

Publicada al diari La Mañana (2-06-2011)
Li dóno la raó M. Dolors: “la democracia és així: drets i deures; parlar i escoltar; saber exigir i saber cedir; exposar raons i escoltar les dels altres…” tot el que no fan els bancs i els polítics davant els desnonaments injustos o ordenant càrregues policials com les de l’indigne divendres 27 de maig de 2011. Com el que es qüestiona precisament ara és que aquest sistema nostre sigui veritablement una democràcia, de moment hi ha un buit de poder moral que legitima els acampats per mantindre’s a la plaça. Les persones indignades són cíviques i respectuoses, però no confonen el civisme amb la por ni el respecte amb la submissió.
Vostè diu que el veïnat està preocupat i que els comerciants han notat un descens de vendes. Jo dic que una veïna de 60 anys que un matí portava altruistament un gaspatxo per als joves reunits a la plaça i es va trobar de patac amb una regidora de l’ajuntament de Lleida intentant cohaccionar-los, es va atrevir a dir-li a la cara que la concentració no molestava ningú i que tot el barri estava ben content de la vida que li donava a l’àgora.
També li puc dir que els comerciants amb el que estan indignats és amb el nyap d’obra construïda a Ricard Viñes que, entre d’altres coses, no realitza el drenatge correctament, provocant que cada cop que plou es formin enormes tolls fangosos a les zones de gespa i rierols que impedeixen l’entrada a alguns establiments. A més, els comerços han acollit amb al·legria les reunions espontànies dutes a terme en les seves terrasses (amb consumicions incloses) o les compres d’incomptables persones per cedir-les desinteressadament a l’acampada. Ho veu que n’és de fàcil el populisme i  la demagògia?