La sèrie de les sèries, Joc de Trons, ha arribat al seu final. Però hi ha vida televisiva més enllà de la fantasia medieval de George R.R. Martin. I part destacada d'aquesta vida és, sens dubte, la sèrie Chernobyl d'HBO. El títol no és cap metàfora. La proposta és una recreació històrica amb voluntat de ser el màxim de fidel possible de la que segurament és la pitjor catàstrofe nuclear de la història de la humanitat després de les explosions de les bombes d'Hiroshima i Nagasaki. Això és, l'explosió del reactor 4 de la central de Chernobyl l'any 1986. Una recomanació pública a twitter del periodista Anton Losada em va portar a aquesta producció de només 5 capítols i, un cop vista i gaudida, m'afegeixo a la cadena de la bola de neu generada al voltant d'aquest producte audiovisual amb: LES (MEVES) 3 RAONS PER VEURE CHERNOBYL:
1.- L'AMBIENTACIÓ: Que la sèrie sap transmetre la sensació que està sòlidament documentada, sense entrar en el debat de si efectivament és així o no, es nota des dels primers minuts del primer capítol. La recreació de l'època és efectiva. Les dades profundes és normal que l'espectador mitjà no les poguem considerar sabudes, perquè han estat sotmeses a nombrosos i poderosos filtres al cap dels anys. Però sí tenim ben vives a la retina les imatges de l'skyline de Chernobyl, reproduit fins a la sacietat en nombroses fotografies i documentals. El forat al reactor, la central, les ciutats properes, el vestuari, tot està recreat fins al mínim detall. La música, el guió i els diàlegs completa una atmòsfera de credibilitat que, com a mínim, no deixa indiferent.
2.- ELS ACTORS: Des d'Emily Watson fins a Jared Harris, passant per Stellan Skarsgard, les interpretacions tenen una virtut que puja el nivell de la sèrie, i és la de no molestar. Els actors aconsegueixen no ser ells els importants sino el rol que estan representant (científic, polític, militar...). Menció a part mereixen les caracteritzacions dels responsables de la central. Al final de la sèrie se'ns ofereixen imatges reals i aleshores ens adonem, qui no ho conegués abans, de com de fidedignes son. Ara un spoiler, així que qui encara no hagi vist la sèrie que passi al tercer punt. És fins i tot entranyable l'aparició de Gorbachov.
3 LA MEMÒRIA: Que una recreació històrica com Chernobyl acabi transmetent sensacions de pel·lícula de terror psiològic fa reflexionar de forma automàtica. Bona part de la fascinació per l'incident de Chernobyl prové del fet que hi va haver població civil exposada a un perill atòmic sense disposar de la informació suficient. Fins i tot després de l'accident. Vivim escenes que ens resulten esfereidores a ulls moderns amb el coneixement actual a través dels ulls de personatges que se'ns dona a entendre en molts casos que pensaven que exposar-se a un reactor nuclear irradiant no era especialment perillós que prendre els sol durant masssa hores seguides sense protecció. Faré un símil actual. Què passarà si d'aquí a 20 anys es demostra que les ones dels mòbils són perjudicials per a la salut? Hi ha gent que ja no parla amb el seu mòbil portant-se'l a a orella, igual com aleshores hi havia gent que posava tovalloles humides a les juntes de les finestres si vivia a prop d'una central nuclear. La memòria d'aquells fets és imprescindible per evitar que es puguin cometre els mateixos errors, encara que tots sabem que se'n cometran d'altres. En resum, si com a espectadors som capaços de deixar-nos portar per un ritme lent allunyat de les exigències frenètiques actuals, viurem una experiència colpidora que ens commourà. Tothom ha de ser conscient que és una visió occidental dels fets, per tant alguns al·legats s'han de llegir entre línies per interpretar-los. Fora d'això, tant per apropar-se a un fet de trascendència universal per primer cop, com per a rememorar un capítol històric que s'hauria de tindre sempre ben present, el temps invertit en visionar la sèrie Chernobyl serà aliment de qualitat per a la consciència.
