 |
| Una història al·lucinògena a través de 30 anys de cultura alternativa i de tota mena d'excessos |
1.
Surt
Oasis, no pot fallar:
Cinc anys després del documental Supersonic arriba als
cinemes la plasmació en pantalla gran dels històrics dos concerts de la banda
de rock alternatiu britànic Oasis a Knebworth l’any 1996 davant
250.000 persones.
Oasis mereix molts capítols a part, però darrere del
peculiar èxit de la banda dels germans Gallagher s’amaga una altra història tal
vegada més fascinant. Una història que s’explica amb un nom. El nom d’Alan
McGee. O el que és el mateix. El nom de Creation.
Per descobrir aquesta història existeix des del passat mes
de març del 2021 una porta d’accés que, a més, funciona com a delirant
entreteniment. Es tracta de la pel·lícula Creation Stories.
 |
| La vida d'Alan McGee és digna de ser coneguda |
2.- La resta d’històries que no tenen res a veure amb Oasis.
Però si els rockers de Manchester no son sant de la vostra
devoció, tranquils, aquesta no és una pel·lícula sobre Oasis. Darrere de la
discogràfica Creation hi ha molta més història que descobrir.
El director Nick Moran recull l’autobiografia d’aquest
personatge inqualificable que és Alan McGee a través del qual repassem el naixement,
creixement i implosió de la cultura pop i com passa de l’underground més
absolut dels anys 70 i 80 al domini del mainstream als anys 90. No és casualitat que la discogràfica quebrés el 1999 i McGee l'hagués de malvendre a Sony per 30 milions de dolars. Possiblement la millor mala venda de la història de la indústria musical.
La llista de bandes que engreixen el mite de Creation
Records inclou propostes com My Bloody Valentine, The Jesus and Mary Chain,
Primal Scream, SuperFurry Animals o Saint Etienne. Però també Heavy Stereo, Teenage Fanclub o Ride.
Els tentacles de
Creation Records son profunds i arriben a entroncar fins a l’acid house. La
famosa careta groga somrient, la primera emoticona? està emparentada amb la
manera que Creation va treure de l’obscurantisme de la mítica Hacienda la nova
moda musical electrònica que venia dels Estats Units i la va acostar al gran públic.
 |
| Creation va donar forma a la cultura pop britànica de finals del segle passat |
3.- La vibració Trainspoting
Tots aquests successos es narren en una sèrie d’episodis
trepidants que portaran McGee, amb evidents demostracions del surrealisme i les
casualitats de la vida, de cambres de bany infectes de clubs londinencs on la
ferum de pixum s’entrellaça amb les ratlles de cocaïna, al número 10 de Downing
Street. La producció és la mateixa que la icònica Trainspoting i hi ha una
vibració que prové d’aquest clàssic en aquest testimoni audiovisual que, com
tot bon biopic, barreja la fabulació amb els fets fefaents, que ascendeixen
així a la categoría de mítics. Idiosincràsia pura de què és el Regne Unit i
com tota la seva grandesa reposa en un fangar de misèries de la mateixa
magnitud.
Malgrat que la matèria primera és or, com a biopic Creation Stories no és un gran treball. Li manca profunditat i perspectiva per explorar totes les arestes de cada època en la qual s'endinsa. El metratge tampoc fa justícia a la fenomenal banda sonora de la que disposa. Així que o us apropeu sense l'expectativa d'endinsar-vos en profunditat en els temps que es narren, com si estiguéssiu allí, o la deixeu de banda. La pel·lícula es mira més com un 'collage', com un auca que va entrellaçant situacions, que com una fidel representació històrica dels ambients i dels personatges que poblaven els carrers aleshores. En cert sentit és una oportunitat fallida. En això s'assembla als artistes i empresaris que representa.
Mira-la abans o després d'escoltar God Save the Queen (Sex Pistols); Loaded (Primal Scream)i Rock'n'roll Star (Oasis).
Per ampliar:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada