 |
| Desallotjament del 27 de maig a Lleida |
Publicada al diari La Mañana (2-06-2011)
Li dóno la raó M. Dolors: “la democracia és així: drets i deures; parlar i escoltar; saber exigir i saber cedir; exposar raons i escoltar les dels altres…” tot el que no fan els bancs i els polítics davant els desnonaments injustos o ordenant càrregues policials com les de l’indigne divendres 27 de maig de 2011. Com el que es qüestiona precisament ara és que aquest sistema nostre sigui veritablement una democràcia, de moment hi ha un buit de poder moral que legitima els acampats per mantindre’s a la plaça. Les persones indignades són cíviques i respectuoses, però no confonen el civisme amb la por ni el respecte amb la submissió.
Vostè diu que el veïnat està preocupat i que els comerciants han notat un descens de vendes. Jo dic que una veïna de 60 anys que un matí portava altruistament un gaspatxo per als joves reunits a la plaça i es va trobar de patac amb una regidora de l’ajuntament de Lleida intentant cohaccionar-los, es va atrevir a dir-li a la cara que la concentració no molestava ningú i que tot el barri estava ben content de la vida que li donava a l’àgora.
També li puc dir que els comerciants amb el que estan indignats és amb el nyap d’obra construïda a Ricard Viñes que, entre d’altres coses, no realitza el drenatge correctament, provocant que cada cop que plou es formin enormes tolls fangosos a les zones de gespa i rierols que impedeixen l’entrada a alguns establiments. A més, els comerços han acollit amb al·legria les reunions espontànies dutes a terme en les seves terrasses (amb consumicions incloses) o les compres d’incomptables persones per cedir-les desinteressadament a l’acampada. Ho veu que n’és de fàcil el populisme i la demagògia?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada