Lectura a canvi d'un cafè / Invitas?

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #Series. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #Series. Mostrar tots els missatges

divendres, 12 de febrer del 2021

LA (MEVA) SENTÈNCIA DELS 6 PRIMERS EPISODIS DE 'WANDAVISION' (REVIEW AMB SPOILERS)

Tot sembla abocat a una lluita matrimonial (Disney+)


EL MULTIVERS ESTÀ AQUÍ:

És la meva teoria. I desitjo fervorosament encertar-la. Wandavision posa les bases del multivers Marvel dels còmics a la pantalla, la qual cosa significa que tot és possible i que ens podem preparar per veure coses molt bizarres.

El retorn al primer pla de l'actual·litat de l'entreteniment de l'univers Marvel Studios que lidera entre bambolines Kevin Feige ha estat diferent a com s'esperava. Estic al team a favor. Wandavision, la sèrie que marca la nova fase de les aventures dels superherois imaginats per Stan Lee i els seus col.laboradors i que aireja la plataforma d'streaming Disney+ està lluny, de moment, de ser una borratxera d'acció i efectes especials. La bruixa escarlata i l'andròide amb dubtes existencialistes aterren a les nostres llars com un xiuxiueig. El trailer del Falcó i Winter Soldier promet tota aquesta acció en una sèrie amb aspecte de Miami Vice del segle XXI. Tornant a la mutant i al robot, els seus cinc primers capítols deixen entreveure també que darrere de la suavitat i la bonhomia de les primeres situacions que se'ns presenten, com si fos un bon episodi de Black Mirror, s'amaguen raons obscures i s'albiren resolucions corprenedores i èpiques.


Elisabeth Olsen (Disney+)


SENSE HISTÒRIA D'ORIGEN:

El gran punt a favor és que ens estalviem les històries d'origen. Una bona història d'origen és potent, acostuma a contindre molt de sentiment i sol aconseguir obrir el gènere a públics amplis perquè el relat humà del personatge passa per davant dels elements fantàstics i dilueix el rebuig que aquests puguin generar. El problema és que l'èxit del gènere en els darrers anys ens ha saturat d'històries d'origen. El format sèrie presuposa que el públic estarà ja disposat a entrar en el joc i prescindeix de l'origen. Un encert.


ENTRAR EN EL JOC:

Wandavision és una sèrie que requereix entrar en el joc. És una aposta arriscada, sobre tot per part de la guionista Jac Schaeffer perquè no seria el primer cop que un plantejament intrigant s'embolica tant que la resolució no té cap mena de sentit (que li preguntin als fans de Lost, o als de Los Serrano, en un altre registre). El que se'ns ha suggerit fins ara és que Bruixa Escarlata (Elizabeth Olsen), dolguda per la mort del seu marit (Visión, interpretat per Paul Bettany) ha robat el cadàver, l'ha reviscut, i ha segrestat un poble sencer mitjançant els seus poders telequinètics per viure una vida de color de rosa que es manifesta reproduint escenes a l'estil de les sitcom clàssiques d'Estats Units. Ara bé, les preguntes obertes després de sis capítols son moltes més que les respostes aportades. ¿Realment és Wanda qui està al control? ¿Per a qui és realment l'emissió que intercepta SWORD? ¿Quants dels suposats veïns sota control del poble coneixen la situació i estan fingint? Sis capítols han servit per generar molt debat. L'audiència no ha quedat indiferent i malgrat que mai pot quedar tothom content hi ha més intriga per què passarà que crítica per la manca d'acció de la sèrie, que estic segur que arribarà.


QUICKSILVER:

El gran cop d'efecte estava reservat pel darrer tram del cinquè capítol. Wanda obre la porta de casa seva i es troba amb un noi que no reconeix i que diu ser el seu germà Quicksilver. El gir, però, va més enllà. I és que el personatge de Pietro Maximoff l'interpreta Evan Peters, l'actor que l'encarnava a les pel·lícules d'X-men de la FOX, en detriment d'Aron Taylor-Johnson, que ho feia dins de l'UCM a 'Avengers: Age of Ultron'. Això és fruit que Disney va comprar els drets dels mutants a la FOX i ara poden fer el que vulguin. Lamentant que Johnson s'hagi pogut quedar sense feina, artísticament estic a favor. Peters ja va ser dels actors que més em van agradar a l'univers mutant. L'escena de Quicksilver és una de les més recordades i veurem si poden repetir quelcom semblant en la minisèria. Per cert, que per als boomers com jo Quicksilver sempre serà Mercuri.


Evan Peters com a Quicksilver (Disney+)

El moll de l'os està en la porta que deixa oberta aquesta aparició a tot tipus d'especulacions. La més potent la que indica que Quicksilver ha vingut directament des de l'univers X-Men (FOX). És a dir, és un altre Pietro. No és el que va morir en l'univers Marvel. És el pietro que es va unir als X-Men allí, i que aquí és mort. Per tant, els poders de Wanda o de qui estigui control·lant l'emissió, o tots dos combinats, han obert una porta dimensional per on poden passar d'alguna forma els personatges. A partir d'ara, qualsevol creuament és possible.

Que el Pietro de Wandavision és Quicksilver ho mostra el sisè capítol. Té els poders de velocitat i també els té un dels fills de Wanda. Que és mort també ho descobreix en una impactatnt imatge similar a la que ja hem vist de Visión mort. L'ambient Black Mirror, barrejat amb El Show de Truman i Expedient-X impregna ja tota la sèrie i ja ha aconseguit deixar-nos desitjosos de quina serà la resolució de tot plegat. Especial menció a l'easter egg del uniformes clàssics dels herois. Fan service imprescindible.

La Bruixa Escarlata autèntica (Disney+)


Però la gran pregunta és... per a quí emet Wanda? Aquí hi caben moltes teories, des de Mefisto (el diable), fins de Beyonder (El totpoderós), fins a Doom, Kang, la llista pot ser llarga. Sí queda clar que Wanda no control·la del tot el que passa i que no sap com va començar tot. Està control·lada ella mateixa per una entitat superior?

Sí està clar que no vol perdre Visión sota cap concepte, així que quan el seu marit ha près consciència de l'engany i ha intentat marxar, cosa que no pot fer, i comença com a consequència a re-morir, Wanda amplia el radi d'acció del seu control mental per evitar-ho. El resultat és que més persones han quedat atrapades a dins de la cúpula de la falsa fel·licitat, entre elles The girl on the chair un altre dels grans personatges de l'UCM i feliçment recuperat per a questa sèrie.

I tots amb hype per veure el setè capítol. Wandavision és dels productes Marvel fins al moment que millor captura la sensació de llegir un còmic a través de la pantalla, cosa que no totes les pel·lícules de cinema (de fet, son les menys) aconsegueix. És un sentiment molt gratificant.

Respecte al multivers crec que la sèrie hi aprofundirà poc, serà una picada d'ull, però molt significativa i que marcarà el futur d'aquest enorme gegant de l'entreteniment per a les futures trames en qualsevol format.

Què penseu? Per a qui emet Wanda? Com s'ha obert la porta amb l'univers X-Men? Veurem més personatges mutants? Tornarà també l'altre Quicksilver? Vindrà Magneto a reclamar la seva filla? Avengers, Assemble!

El Quicksilver que, de moment, no veiem a Wandavision (UCM)



 

dissabte, 14 de novembre del 2020

Les (meves) 3 raons per enganxar-se a la sèrie 'Cobra Kai' i una per deixar-la de banda


(Dos temporades, tercera en camí...)

1: EL REPARTIMENT ORIGINAL:

“Posar cera, pulir cera”. Qui ens havia de dir a tota una legió de preadolescents cap a la meitat dels anys 80 que es podia arribar a cinturó negre de karate i impressionar tot el personal fent tasques de jardineria. Només calia el guiatge messiànic d'un venerable veterà de guerra immigrant japonès vivint mig d'incògnit al veinat al que t'acabes de mudar amb la mare soltera, ell amb càrrec de consciència per haver lluitat contra el seu poble natal a la Segona Guerra Mundial tot i estar convençut d'estar fent el correcte, i tot gràcies a que s'apiada de la teva fràgil estampa per donar-te les eines per fer-te valer per tu mateix i superar totes les pors i complexes. Fet. Karate Kid entrava així al cor te tota una generació i aquest mantra, posar cera, pulir cera, entrava per la porta gran al gran diccionari de frases fetes 'pop'.

L'ham de Cobra Kai, l'spin -off més popular del moment (amb permís de The Mandalorian) és, com ja és habitual darrerament, la nostàlgia. Molta canalla vam descobrir gràcies a la pel·lícula 'The Karate Kid' (John G. Avildsen, 1984) que no calia ser un portent físic per aprendre arts marcials. A més, aquestes podien esdevindre un camí per a superar les pròpies limitacions. Els gimnasos segur que en van notar l'efecte. Els aspirants a 'Daniel San' van proliferar. Si deixem de banda les qüestions de guió que hagin quedat desfassades (Daniel Larusso no deixa de ser a la pel·lícula el gripau que es transforma en príncep blau per rescatar la princesa) el cert és que la cinta dels anys 80 tenia la seva vessant inspiradora. ¿Què passaria, però, si miressim la història des del punt de vista de l'abusador? ¿Quines motivacions tenia Johnny Lawrence? ¿Com havia arribat a ser el buc insígnia del gimnàs dels macarres Cobra Kai? ¿Per quins camins el va portar la vida després de perdre davant del deixeble de l'entranyable i misteriós Senyor Miyagui? Aquesta és la història que ens explica la sèrie.

La curiositat de veure els actors Ralph Macchio i William Zabka encarnant de nou l'icònic Daniel Larusso i la seva nèmesi Johny Lawrence és un altre dels atractius clars d'aquesta ficció. El detall que siguin els actors originals atorga una credibilitat inicial a la continuitat que, d'entrada, et predisposa a mirar amb un somriure als llavis. Això, unit a una equilibrada utilització dels flashbacks i l'original plantejament de fer del perdedor el protagonista de la història, fa que en pocs minutos ja estem enganxats a la trama. La durada dels episodis, d'entre vint minuts i mitja hora, també encaixa amb la filosofia de la proposta i pot ser que et sorprenguis mirant més d'un capítol seguit en cada asseguda. Així que, si vols que et duri, dosifica una mica. També et trobaràs de sobte sense enyorar el Senyor Miyagi, el veritable personatge immortal d'aquesta nissaga. Tot i això, hi és present, cosa que s'agraeix i fa molta companyia.


2: EL SENTIT DE L'HUMOR:

L'autoparòdia constant és un dels segells de la sèrie. S'exageren els trets més distintius del caràcter dels personatges, sobre tot dels dos protagonistes. Daniel sempre amb un aire de superioritat moral. Johny masclista i missògin sense questionar-se si hi ha alternativa fins al ridícol. El gimnàs Cobra Kai reobert amb un exèrcit de figa-flors com a deixebles. Sempre hi haurà alguna escena que t'arrencarà un somriure en el marc d'un metratge orientat a l'entreteniment sense pretensions. Què més podem demanar?


3: EL RECONEIXEMENT POPULAR:

La sèrie, que originalment es va estrenar a 'youtube' fa uns dos anys (Youtube RED) és un bon exemple de com enfocar una seqüèl·la. Els personatges son coneguts i hi ha reflexes d'allò que ens va enamorar en el seu dia, però no es conforma amb jugar la carta nostàlgica i ens proposa una evolució que aporta frescor i convida a seguir els embolics que es generen. El pas del temps ha originat noves situacions i dificultats i hi ha originalitat en com es resolen. L'arribada de la sèrie a una gran plataforma l'ha catapultat i ha fet que es guanyi el reconeixement popular. Ha estat el públic qui li ha atorgat el seu favor i com hi ha fascinació en formar part d'un fenòmen quan esclata, et serà reconfortant retrobar-te amb una història d'aventures d'infància actualitzada al Segle XXI. Convida a fer volar coloms i preguntar-se quants personatges més podríem recuperar. Què se'n va fer dels Goonies? Segueixen casades les parelles de Friends? S'ha pogut jubilar feliçment l'equip-A, o encara el persegueix el pentàgon, o pitjor, van ser tancats a Guantánamo?


LA VIOLÈNCIA GRATUITA: 

Si sou dels que no acabeu d'entendre la tendència de la ficció nord-americana d'arreglar-ho tot a cops de bastó i, a més, us genera rebuig pel fet antieducatiu, passeu de llarg. Us sagnaran els ulls veient grups d'adolescens i persones adultes comportar-se de forma fidel al que s'esperaria d'aquesta mena de persones en la realitat, amb virtuts i defectes, fortaleses i febleses i, un fotograma i una absurda línea de diàleg després, arromangar-se i originar batusses memorables en els llocs més pintorescos, des del centre comercial, als passadissos de l'institut. Si no tolereu aquest codi (és clar, tractant-se d'una sèrie sobre karate semi-fantasiós de culte per a nerds què es podia esperar) no és el vostre producte.


LA CURIOSITAT: https://www.youtube.com/watch?v=aQw70uRbhPo&t=435s

VERSIÓ PODCAST: https://anchor.fm/rocknroll-tennis--telemac/episodes/Mis-3-razones-para-engancharse-a-la-serie-Cobra-Kai-y-una-para-pasar-de-largo-emer76 / 

SPOTIFY: https://open.spotify.com/episode/5FARN9APa2URQ83NeBn29T?si=5T9ze1P8R3W-KDxBzqSX5g

MÉS CONTINGUTS A PATREON: https://www.patreon.com/debachiller