dissabte, 11 d’abril del 2015
dimarts, 2 de desembre del 2014
dissabte, 8 de desembre del 2012
Un brindis per Crist!
No sóc gens ni mica religiós. Cap mena de fe em desperta un atractiu especial. De petit em van educar en el laïcisme i el pensament crític. Sí m'ha interessat la religió com a fenòmen antropològic i cultural. La reflexió fruit de les sempre insuficients lectures posteriors m'ha portat a la convicció que el món que coneixem és un mer accident. Una casualitat. I que encara som molt ignorants respecte dels misteris de la vida i l'univers, senzillament perquè es troben amagats en una immensitat inabastable, de moment.
Filant més prim, l'església catòlica també ha comès pecats. L'afirmació és rotunda perquè va més enllà del parer personal, ja que han estat públicament reconeguts pels alts estrats en diverses ocasions, fins i tot arribant a demanar perdó. Alguns d'aquests pecats han estat pitjors dels que un laic amb certs principis sòlids cometria mai.
El bisbe de Lleida, Joan Piris, ha anunciat recentment a Lleida que ofereix un edifici sacerdotal per acollir famílies que hagin patit una execució hipotecària o hagin estat desnonades i posades al carrer per impagament del seu lloguer a causa d'haver-se quedat sense ingressos com a conseqüència dels terribles temps en els quals ens ha tocat viure. Vull pensar que un bisbe és diferent d'un polític i està més deslliurat de les servituds de la cosa pública tal i com s'exerceix avui en dia; esclava dels titulars de premsa i els mitjans de comunicació, dinàmica que obliga a més discursos que accions i que porta a massa promeses que es queden en paper mullat. Per tant, vull pensar que l'oferiment és sincer i que, a més, es duran a terme les gestions necessàries per a que es converteixi, aquest cop sí, en realitat. Una ciutat que ha aconseguit construir una Llotja i Palau de Congressos, entenc que tindrà la capacitat suficient com per ajudar el bisbat a arranjar mínimament un edifici per acollir persones que pateixen la pitjor cara de la nostra societat: la indiferència.
Davant d'això, brindo pel bisbe i li dóno les gràcies per la pietat i la humanitat demostrades. Pietat, humanitat, caritat, amor. Aquests són sentiments i valors que sí considero en la base del cristianisme. Cristianisme, que deriva de Crist; personatge en el qual sí que hi crec. Crec en el Crist històric. El Crist humà. El Crist que va viure i va morir entre nosaltres i que, d'entre totes les dones que m'imagino que va estimar, va bastir una vida en comú amb Maria de Magdala, que va decidir lliurement i sota la seva pròpia voluntat que el millor per a ella era compartir amb ell les alegries i les penes de l'esperit i els temors i les joies de la malaltia i de la carn.
Filant més prim, l'església catòlica també ha comès pecats. L'afirmació és rotunda perquè va més enllà del parer personal, ja que han estat públicament reconeguts pels alts estrats en diverses ocasions, fins i tot arribant a demanar perdó. Alguns d'aquests pecats han estat pitjors dels que un laic amb certs principis sòlids cometria mai.
El bisbe de Lleida, Joan Piris, ha anunciat recentment a Lleida que ofereix un edifici sacerdotal per acollir famílies que hagin patit una execució hipotecària o hagin estat desnonades i posades al carrer per impagament del seu lloguer a causa d'haver-se quedat sense ingressos com a conseqüència dels terribles temps en els quals ens ha tocat viure. Vull pensar que un bisbe és diferent d'un polític i està més deslliurat de les servituds de la cosa pública tal i com s'exerceix avui en dia; esclava dels titulars de premsa i els mitjans de comunicació, dinàmica que obliga a més discursos que accions i que porta a massa promeses que es queden en paper mullat. Per tant, vull pensar que l'oferiment és sincer i que, a més, es duran a terme les gestions necessàries per a que es converteixi, aquest cop sí, en realitat. Una ciutat que ha aconseguit construir una Llotja i Palau de Congressos, entenc que tindrà la capacitat suficient com per ajudar el bisbat a arranjar mínimament un edifici per acollir persones que pateixen la pitjor cara de la nostra societat: la indiferència.
dimecres, 14 de novembre del 2012
dimarts, 9 d’octubre del 2012
dilluns, 3 de setembre del 2012
dissabte, 9 de juny del 2012
El diari digital Ara Ponent recull la notícia sobre els desnonaments
El diari digital Ara Ponent va recollir la notícia d'aquest bloc sobre els desnonaments i la lentitud a l'hora de posar en marxa a Lleida l'anunciat servei de mediació entre bancs i persones afectades que hauria de gestionar el Col·legi d'Advocats mitjançant un conveni que a hores d'ara el bloc no té notícia que s'hagi signat: Llegeix la notícia, ja ho han fet 3.000 persones abans que tu.
És el tercer cop que ho comparteixo, però com em sembla greu, interessant i em fa il·lusió, aquí està un altre cop. M'agradaria recordar que altres ciutats com Sabadell o Terrassa, amb ajuntaments del PSC, han fet passes molt més decidides i valentes per afrontar aquesta situació, entenent totes les limitacions que existeixen: des de condemnes institucionals per pressionar la banca i forçar que no duguin a l'extrem de desnonar una família, executar-li la hipoteca i deixar-la amb un deute de per vida, impedint-los la reinserció a la societat i destrossant la vida de nens i nenes innocents que tindran impossible l'accés a una educació de qualitat per poder llaurar-se un futur digne; així com convenis directament amb les entitats financeres per promoure la transformació d'aquestes hipoteques d'alt risc i ara impossibles de pagar per culpa de la "nova realitat econòmica" en contractes de lloguer social, en els quals l'entitat bancària passa a ser la titular de l'immoble i percep un lloguer per part de la família a qui es volia desnonar.
Totes aquestes són accions que ja s'estàn duent a terme a Catalunya, mentre a Lleida ajornem una suposada oficina de mediació prèvia al desnonament fins el mes de setembre, després que s'aprovés al ple de l'Ajuntament de Lleida un conveni fantasma que ni tan sols estava negociat i que, per culpa d'això, encara no s'ha signat. En primer lloc penso: no seria millor portar al ple un conveni ja negociat i que després d'aprovar-se només calgués fer-se la fotografia en l'acte de signatura? En segon lloc, manllevo una consigna que he sentit molt al carrer durant aquests dies: qui sembra l'odi, recull la ràbia.
De tota manera, em temo que ja serà impossible el fet d'evitar que l'actual alcalde de Lleida, Àngel Ros, passi a la història com el millor alcalde de la ciutat, perquè ara a Lleida es fan moltes fires i acollim la final de la Copa d'Europa de futbol sala i sortides d'etapes de la Vuelta a España que suposen un impacte econòmic molt beneficiós per a la ciutadania. A més a més, tenim la Llotja, que tot i que ara no té programació porta a Lleida espectacles com Grease per evitar els lleidatans i lleidatanes la molèstia de desplaçar-se a Barcelona per visitar teatres com el Paral·lel, El Capitol o El Liceu. Sense oblidar el Parc Científic i el Magical, dos motors essencials que donen ocupació a molts joves de la ciutat, que es poden quedar en la seva estimada capital del Segrià natal enlloc d'haver de provar sort i llaurar-se una carrera a l'estranger o en altres destinacions espanyoles més cosmopolites. Mentre, m'arriva a les oïdes que està a punt de tancar el Banc d'Aliments del Polígon, fins al qual ja no hi arriva l'autobús. Bona feina alcalde.
És el tercer cop que ho comparteixo, però com em sembla greu, interessant i em fa il·lusió, aquí està un altre cop. M'agradaria recordar que altres ciutats com Sabadell o Terrassa, amb ajuntaments del PSC, han fet passes molt més decidides i valentes per afrontar aquesta situació, entenent totes les limitacions que existeixen: des de condemnes institucionals per pressionar la banca i forçar que no duguin a l'extrem de desnonar una família, executar-li la hipoteca i deixar-la amb un deute de per vida, impedint-los la reinserció a la societat i destrossant la vida de nens i nenes innocents que tindran impossible l'accés a una educació de qualitat per poder llaurar-se un futur digne; així com convenis directament amb les entitats financeres per promoure la transformació d'aquestes hipoteques d'alt risc i ara impossibles de pagar per culpa de la "nova realitat econòmica" en contractes de lloguer social, en els quals l'entitat bancària passa a ser la titular de l'immoble i percep un lloguer per part de la família a qui es volia desnonar.
Totes aquestes són accions que ja s'estàn duent a terme a Catalunya, mentre a Lleida ajornem una suposada oficina de mediació prèvia al desnonament fins el mes de setembre, després que s'aprovés al ple de l'Ajuntament de Lleida un conveni fantasma que ni tan sols estava negociat i que, per culpa d'això, encara no s'ha signat. En primer lloc penso: no seria millor portar al ple un conveni ja negociat i que després d'aprovar-se només calgués fer-se la fotografia en l'acte de signatura? En segon lloc, manllevo una consigna que he sentit molt al carrer durant aquests dies: qui sembra l'odi, recull la ràbia.
De tota manera, em temo que ja serà impossible el fet d'evitar que l'actual alcalde de Lleida, Àngel Ros, passi a la història com el millor alcalde de la ciutat, perquè ara a Lleida es fan moltes fires i acollim la final de la Copa d'Europa de futbol sala i sortides d'etapes de la Vuelta a España que suposen un impacte econòmic molt beneficiós per a la ciutadania. A més a més, tenim la Llotja, que tot i que ara no té programació porta a Lleida espectacles com Grease per evitar els lleidatans i lleidatanes la molèstia de desplaçar-se a Barcelona per visitar teatres com el Paral·lel, El Capitol o El Liceu. Sense oblidar el Parc Científic i el Magical, dos motors essencials que donen ocupació a molts joves de la ciutat, que es poden quedar en la seva estimada capital del Segrià natal enlloc d'haver de provar sort i llaurar-se una carrera a l'estranger o en altres destinacions espanyoles més cosmopolites. Mentre, m'arriva a les oïdes que està a punt de tancar el Banc d'Aliments del Polígon, fins al qual ja no hi arriva l'autobús. Bona feina alcalde.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)