Els secrets sobre la futura llei de la dació en pagament

Un polític molt significat refusa signar en suport de la Iniciativa Legislativa Popular però diu que tindrà el privilegi de votar l’admissió a tràmit

El full oficial de recollida de signatures

La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca aconsegueix com a mínim cinc dacions en pagament a Lleida

“Tindré el privilegi de votar l’admissió a tràmit, això és millor que signar”. La frase va ser pronunciada el primer de maig a la Plaça del Treball de la ciutat de Lleida per part d’un polític molt significat d’Espanya. Va ser dita a un noi que recollia signatures de suport a la Iniciativa Legislativa Popular per la dació en pagament per saldar el deute hipotecari. M’estalvio especificar el nom del polític en qüestió per deferència, perquè va ser un moment fugaç i una confessió que entenc que el personatge oferia sota el paraigua de la intimitat, per tant, seria de persona de poca classe desvetllar-ne el nom. Tot i que provinc de bressol més que humil a casa em van ensenyar de criatura que hi ha unes formes que s’han de respectar i ho faig amb orgull, malgrat les amargors que sovint em comporta.

La plataforma d’afectats per la hipoteca, juntament amb d’altres entitats, ha presentat avui a Lleida la Iniciativa Legislativa Popular per la dació en pagament (http://www.facebook.com/photo.php?v=3094245751537), així que m’ha semblat un bon moment per compartir una anècdota com aquesta. El fet que en tan sols una setmana s’hagi superat el miler d’adhesions demostra que el canvi de la llei hipotecària és un clam social. El que desitjo ferventment és que aquesta exigència ciutadana esdevingui un cabdal d’energia positiva  imparable i diàfanament impossible de rebutjar per cap autoritat curta de mires d’aquest estat en el qual vivim empresonats.

La jugada, però, no és ni molt menys senzilla. L’única opció que hi veig és que el projecte de llei arribi on ha d’arribar i, en aquell moment, el Partit Popular es quedi sol oposant-s’hi, amb la qual cosa es vegi obligat gairebé moralment a cedir i canviar d’opinió. La dificultat rau en que això requereix que la totalitat de la resta de partits de l’arc parlamentari donin suport a la iniciativa, de la qual cosa en dubto molt. Una cosa sí que veig clara; si no és aquest cop, serà en una propera ocasió, perquè el que és tan evident que és de justícia i és capaç de posar d’acord tantes i tantes persones de signe tant i tant diferent finalment s’acaba imposant. Ha de ser així. Per a que tiri endavant, l’actitud crec honestament que ha de ser aquesta. Persistir fins al final, que no és de collita pròpia, sinó manllevat de qui tots ja sabeu, però no per això deixa de ser absolutament vàlid.

Sense casa i amb un deute per a tota la vida. Aquesta és la condemna. Sembla massa càstig per cometre un únic error, si considerem un error que una família aspirés a gaudir d’un habitatge en propietat. Els anys del festival immobiliari i de l’euro a Espanya van ser bojos, però honestament penso que tant el banc com les famílies assumien cert risc en concedir crèdits hipotecaris, per tant, ara totes dues parts han de fer-se càrrec de les conseqüències que se n’han derivat fatalment, no només els deutors de bona fe.

Això justament és el que deuen pensar alguns polítics, per bé que no ho puguin dir en públic, que em consta fefaentment, en aquest cas m’hauré d’emparar en citar fonts ben informades, que ja han signat en favor de la Iniciativa Legislativa Popular que vol canviar la llei hipotecària per regular la dació en pagament i d’altres qüestions associades a l’habitatge, un problema que a Espanya ha esdevingut ja un drama de proporcions bíbliques per a milions de persones i que ja no és de rebut ajornar més temps. Les Plataformes d’Afectats per la Hipoteca segurament assoliran les signatures necessàries perquè la proposta arribi al Congrés dels Diputats. La majoria absoluta del Partit Popular, però, espera vestida de negre i amb una dalla ben esmolada per decapitar-la i ensorrar la darrera esperança de milers de persones de no veure’s forçades a restar com a ciutadans i ciutadanes de segona per la resta de les seves vides només perquè en un moment donat no els va anar tan bé com esperaven.

Sense casa i amb un deute amb el banc per a tota la vida. Aquesta és la condemna que estan patint milers de famílies a Espanya per culpa d’una llei hipotecària absolutament desfasada en el temps i que ni molt menys s’ajusta al període d’alegria creditícia viscut fins l’esclat de la bombolla immobiliària. Si és cert el precepte que diu que les lleis s’han d’adaptar al moment que els toca viure i si es pot modificar el codi penal per establir que la resistència passiva davant la policia és un delicte contra l’autoritat, sembla a totes llums de justícia que s’imposi un canvi immediat de la llei per la qual es regeixen els préstecs hipotecaris que alliberi a totes aquelles persones, deutores de bona fe que s’han quedat sense recursos per seguir pagant el préstec, de manera que tornant el bé objecte del préstec; en aquest cas la casa, el sostre, el bé immoble, quedi saldat la totalitat del deute amb el banc.

Sota aquesta premissa neixen fa uns anys les plataformes que aplegaven persones afectades per aquesta injustícia. És a dir, que havien viscut un procés d’execució hipotecària i que veien com les entitats bancaries, poc obertes a explorar vies alternatives de solució, els desnonaven de casa quan havien perdut la propietat, es quedaven el pis en la majoria dels casos per la meitat del valor que li van fixar en el seu dia i, a sobre, seguien reclamant al deutor la resta de diners que els manquen per cobrir el crèdit, quan l'entitat bancària segurament serà prou capaç d'eixugar aquest capital introduïnt de nou aquest habitatge al mercat. De la unió d’aquestes plataformes ha sorgit la idea de tirar endavant una iniciativa legislativa popular, el que es coneix com una ILP, que demanarà que es modifiqui la llei hipotecària per contemplar bàsicament tres situacions: la dació en pagament –de manera que en el moment que una persona ja no pot seguir afrontant les quotes, tingui la sortida de lliurar la propietat de la casa al banc per saldar el seu deute- i l’aturada dels desnonaments per la via d’establir un lloguer social per a la família que ha perdut la propietat de casa seva.

Més de cinc dacions en pagament aconseguides per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca a Lleida

Preguntant un s’assabenta de coses. Una d’aquestes coses és que la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca a Lleida (PAH) ja ha aconseguit com a mínim una cinquena de dacions en pagament a Lleida. Ho ha aconseguit negociant amb els bancs, amb moderació, amb diàleg, amb fermesa quan ha calgut, sense descartar ni molt menys la mobilització, per fer pressió, però sempre aixoplugada sota els paràmetres de la no violència, evidentment. El que ve a demostrar això és que la dació en pagament no és una reclamació marciana que s’han inventat uns ganduls que s’han cansat de pagar i que no volen tornar els diners que els van deixar. Investigant una miqueta, no gaire, hom pot comprovar que és una figura ja contemplada fins i tot en el dret romà (http://www.juridicas.unam.mx/publica/librev/rev/jurid/cont/9/pr/pr14.pdf).

Com és de justícia reconèixer totes les coses, és d’agraïts dir que entitats com el BBVA i La Caixa són les que s’estan mostrant, fins al moment, més obertes a avenir-se a aquesta mena de solucions. L’exposició de motius de la iniciativa legislativa ho explica clarament. La proposta van en la línia de les observacions que la mateixa Unió Europea ha efectuat com a mesura per a prevenir els problemes d’endeutament excessiu y per a que l’accés al crèdit es faci de forma responsable. La nova llei ha de garantir al deutor de bona fe la possibilitat de refer la seva vida econòmica, cosa que no passa ara. La normativa espanyola s’equipararia així a la del seu entorn europeu –tan invocat per a d’altres ajustos, com els copagaments sanitaris o les privatitzacions d’empreses públiques, per exemple-. Els diferents països de la Unió Europea, i els Estats Units, ja preveuen diversos procediments, bé sigui administratius o bé siguin judicials per afrontar les situacions d’insolvència de les persones físiques. Aquí també ha de ser així. I serà.