La pau social s'està acabant

La manifestació unitària de sindicats de la comunitat educativa, a la qual es va sumar el col·lectiu d'indignats del moviment 15M i la resta de la ciutadania per protestar contra les retallades en educació anunciades pels governs de l'Estat i de la Generalitat i que, juntament amb la sanitat, prendran 10.000 milions d'euros d'aquestes inversions per rescatar els bancs, i que a les comarques de Lleida es traduirà en augment de ràtios d'alumnes a les aules i que s'hauran d'atendre gairebé 2.000 alumnes més amb 300 professors menys, segons les principals associacions sindicals, va tindre un epíleg molt més combatiu un cop acabada la marxa oficial, que s'havia iniciat a les sis de la tarda a la seu dels Serveis Territorials d'Educació a Lleida i que havia posat el seu punt i final davant l'edifici de la subdelegació del govern estatal, a la Rambla Ferran, on es van llegir diverses proclames en favor de l'educació pública.

Els sindicats majoritaris van començar els seus parlaments, moment en el qual un grup de més d'un centenar de persones, aixoplugades sota una gran pancarta que resava "No negociem. Lluitem!" es va separar de la comitiva i va iniciar una acció reivindicativa paral·lela pels carrers de l'eix comercial amb sentades davant la Diputació de Lleida i a l'interior del Carrer Major en les quals es van poder escoltar càntics com "menys compres, i més revolució!". Al seu pas per davant de la seu del Partit Popular a Lleida, a l'alçada de la Plaça Sant Joan, un nombrós grup, majoritàriament integrat per gent jove, va entrar a l'edifici per pujar als despatxos del Partit Popular, mentre la resta de la manifestació s'aplegava a fora encoratjant-los amb crits de "Partit Popular, Partit Feixista!" i "Mariano, Mariano, no llegas al verano". La policia va fer acte de presència per impedir l'entrada de més gent a l'edifici i els manifestants van respondre amb el crit "Menys policia i més educació!". La protesta va seguir quan els indignats que havien assaltat l'edifici van sortir en tromba, obligant els mossos d'esquadra a apartar-se per deixar-los sortir, i van ser rebuts amb aplaudiments. Encoratjats, el centenar llarg de persones que integraven aquesta protesta residual, apèndix de la marxa general de feia ja ben bé una mitja hora, es van asseure al terra de la plaça de la Paeria, van fer una crema simbòlica davant de la porta i es van passar més de vint minuts corejant i cantant els lemes que han fet fortuna d'un any ençà. Així, es va escoltar el "que no! que no! que no ens representen" i el "en diuen democràcia i no ho és, oe oe oe, oe oe oe, en diuen democràcia i no ho és". Els manifestants es dirigien també als vianants que omplien a aquella hora l'eix comercial  i seguien amb la interpel·lació directa que deia: "menys compres i més revolució!". Els manifestants van prosseguir el seu recorregut per l'eix comercial fent-se sentir amb altres cançons com "menys passivitat i més revolució!" o un inquietant "s'està acabant, s'està acabant la pau social". La marxa va concloure de nou davant l'edifici del Rectorat, on prossegueix l'acampada de protesta de forma indefinida, ara amb el suport dels estudiants de la UdL que han decidit afegir-s'hi.

Sentada davant la Paeria, on no hi va haver cap incendi,
es van cremar simbòlicament uns cartrons

La manifestació general havia aplegat més de 2.000 persones segons els organitzadors i va transcórrer pacíficament, si bé des del primer moment els anomenats indignats encapçalaven la comitiva, que va partir de davant la seu dels Serveis Territorials d'Educació a Lleida, darrere de la plaça de les Missions, corejant consignes més reivindicatives contra el sistema com el clàssic "anticapitalista" o "la propera visita serà amb dinamita" quan es va passar per davant de l'Ajuntament per la banda del riu Segre. La resta de la manifestació, on s'aplegava el gruix de ciutadans i ciutadanes i que reunia les banderes de les organitzacions més oficialistes, com ara CCOO, UGT, el sindicat majoritari del món educatiu USTEC-STEs, CGT, ERC i d'altres sigles, caminava sovint unes passes endarrere en un ambient més familiar, on es podia veure famílies senceres, això sí, ben conscienciades, com demostra el fet que un grupet de nens i nenes d'entre tres i cinc anys caminava orgullós mostrant una pancarta i cantant a ple pulmó "escola digna".